El setè nan

Encara esperant Godot ens arriben xifres despullades sense cap paraula afegida que els doni calor humana: 36’5 graus centígrads. Tot va començar amb l’ancestral ‘3%’ de rapinya convergent per ascendir, amb l’1-O, fins al 47% que, segons la comptabilitat independentista, superava de llarg la meitat més un, tot i que no arribava a l’ideal 88,2% de les paperetes del ‘sí’ que els eslovens van dipositar a les urnes després d’una guerra de 10 dies –via tan anhelada per aquell tal Torra que només el 0% dels seus reivindica– amb menys urnes funeràries que els 100 morts per la pàtria que l’altre tal Tarradellas, fosc personatge en nòmina –Alfons Quintà 2.0– reclamava per fer efectiva la seva república, el mateix que va intentar subcontractar 10.000 soldats russos, xifra idèntica als 10.000 afortunats autònoms que el Govern autònom va premiar per estricte ordre d’arribada deixant-ne a la cuneta només 530.000. Després Sánchez va licitar a l’anunciar que convocaria 10.001 places –una ‘Odissea del Despacio’– de MIR, infermeria i farmàcia.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Només números i percentatges: dos metres de distància; 20% de morts en residències; 21% d’IVA en les mascaretes, ara 4% (¡bravo!); 600 fidels a la Sagrada Família; 150 personalitats al sopar de Pedro Jota; toc de queda poc abans que toquin les 10... I massa infectats, ingressats i morts, xifres lletgíssimes que ens hem acostumat a digerir amb tanta naturalitat com el número premiat del sorteig de l’ONCE.

I el dilluns 23, ja en la primera fase, 30% en restaurants i terrasses a 4 per taula, 50% en cines, teatres i música i grups d’un màxim de sis (¡el setè nan, que es foti!). Escric això un 20-N, 45 anys després de l’inaugural 1975. Només suplico una paraula neta, només una, que no sigui Covid ni procés.