Aquí hi ha gat amagat

És possible que, tot i que els candidats, i, per descomptat, el primer de tots el gran triomfador, Joan Laporta, s’omplissin la boca i farcissin els discursos i els debats amb la paraula ‘transparència’, mai sabrem què ha ocorregut amb la sortida d’escena de Jaume Giró, la seva mà dreta, l’home que tenia, diuen, els contactes amb els bancs i qui havia preparat, comenten, un pla econòmic (bons inclosos) per salvar el Barça.

Una cosa és evident: han mirat de prendre’ns a tots per tontos. Altre cop. Ningú es creu que Giró, que, en principi, va pensar a ser candidat, després es va oferir a diversos precandidats com l’home econòmic i, més tard, va aconseguir formar tàndem amb Laporta (creient que Jan l’estimaria més que al seu amic Rafa Yuste), hagi estat buscant una feineta, a dies solts, a Londres, ell que té la vida resolta i somiava dedicar-se al Barça.

Sense viatge a París

Giró ha anat sempre per la vida de president, tot i que ocupés un rang inferior. I, al Barça, creia que Laporta el designaria vicepresident primer i no va ser així. El Jan va escollir el seu amic Yuste perquè, si el substituïa en cas d’emergència, no mogués els papers. Diuen que aquestes coses, ser primer o segon, es pacten abans, però Giró es va adonar de la jugada quan, després de la felicitació de Carles Tusquets en la nit electoral, el president de la gestora va xiuxiuejar a l’orella a Jan: «Podeu venir dos de vosaltres a París». «¡Ens en anem a París!», va cridar eufòric Laporta aquella nit. I Jan va escollir el seu amic Yuste per fer-se el PCR i no Giró.

M’expliquen que aquesta és la versió ‘light’ de la insolència de Giró. Ja ho veuen: «Em vas prometre ser vicepresident primer, m’has enganyat, me’n vaig...»,i, de sobte, sorgeix el Laporta d’abans: «Doncs allà tens la porta, adeu, ja en trobaré un altre que posi la teva part de l’aval». En el fons, no eren amics. O ho eren per interès: Laporta necessitava l’agenda i els contactes de Giró i Giró, lluny de Repsol, Gas Natural o La Caixa, necessitava un aparador potent per continuar sent influent.

La versió més real

Però hi ha una versió més sucosa. I possiblement més real, més autèntica. Diversos dels membres de la junta de Laporta han tingut (tenen) problemes per avalar i hi ha un ric, a Badalona, amo d’una empresa d’energia renovable (mira, com el Factor Energia d’Emili Rousaud), que està disposat a donar un cop de mà a Laporta, que deia que tenia cua de bancs per avalar-lo, amb diverses desenes de milions d’euros com a aval.

Però (sempre hi ha un però quan avales d’altres), l’avalador dels avaladors vol controlar els comptes del futur Barça, que són molt durs, recargolat, tenen mala pinta i són perillosos (per a qui es juga l’aval). Pretensió que el ‘senyor dels avals’ acaba d’aconseguir al convertir el vicepresident de la seva companyia en el nou home fort dels números culers, és a dir, en vicepresident econòmic.

És evident que l’exigència de l’avalador dels avaladors va indignar (i molt) Giró, que es creia el gall de la parcel·la, entre altres raons perquè Laporta li havia pentinat la cresta, no només asseient-lo al seu costat a les seves múltiples aparicions en campanya, sinó convertint-lo en el seu representant i substitut en molts debats.

Notícies relacionades

Apps de cites com a catàleg de menors

Per un debat nuclear seriós

Ho sento, però el ridícul de Laporta, ja superada la campanya i havent arrasat, és superior al tema Majó, Jordi Cruyff i Xavi de Víctor Font, així com els farols de Mbappé i Haaland de Toni Freixas.

Ho venguin com ho venguin.