Se’n diu ‘focus atencional’

Tot comença amb un whatsap que vaig rebre a les 19.54 hores el 25 d’agost del 2024: "Emilio, si vols, aposta 230 euros avui que guanyem la Lliga i, a finals de maig, t’emportaràs 1.000 euros". No vaig apostar perquè el pare ens ho tenia prohibit i ara, amb 74 anys, no canviaré. Però a partir d’aquell dia vaig saber que el Barça guanyaria la Lliga, i tant que sí. I aquí venen les altres coses:

Emilio, aquests nois són especials, brillants, però pertanyen a una generació en què el dèficit d’atenció ha adquirit l’aparença d’una epidèmia. El seu cervell ja és diferent del nostre, no poden mantenir una conversa sense dispersar-se, ¡a la merda el mòbil, les xarxes!, imagina’t la concentració plena durant un partit de 90 minuts.

Nosaltres intentem compensar-ho amb entrenaments específics, entretinguts, distrets, xerrades, bromes, complicitat, però tot requereix temps. Per sort, en uns funciona millor o més ràpid que en d’altres. Per sort, en el Reial Madrid ni tan sols saben que això es pot fer; aquest avantatge que tenim.

Per a nosaltres és vital que els mitjans de comunicació ens ajudin a transmetre il·lusió. Estem en una època molt fotuda, Emilio, en què la major part de la gent no arriba a final de mes i se’ls ha tret de cop el dret a la vivenda. Per això aquest equip, aquests nois, estan obligats a transmetre il·lusió.

No és gens fàcil. Nosaltres treballem per mentalitzar-los d’aquesta idea, però puc jurar-te que, quan comença un partit, no sabem quant temps els durarà l’atenció, quanta estona mantindran el focus en allò que hem preparat, que hem entrenat. No és fàcil, perquè el desenvolupament del partit els porta, al ser tan joves, a despistar-se.

És el que es coneix com a focus atencional, un factor clau dins del procés cognitiu, d’aprenentatge, perquè és el que permet dirigir la nostra atenció cap aquells estímuls que tenen una rellevància significativa en aquell moment i que permet ignorar els que no la tenen. El focus atencional és la veritable intel·ligència en el món actual. El llest és aquell que no es dispersa.

¿Com expliques que un grup de joves per a l’esport, que serien rebutjats en qualsevol planter d’elit del món, dominés durant 10 anys el futbol? No queda més remei que ser més hàbil, més llest, més esmunyedís, més imprevisible... Florentino Pérez ven el contrari: el metabòlic, la NASA, els marines.

Notícies relacionades

Alcaraz es corona a Queen’s després d’una gran batalla i apunta cap al seu tercer Wimbledon

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

El que fa el Reial Madrid és comprar Porsches Cayennes de 500cv... T’ho torno a remarcar: guanyarem la Lliga perquè entrenem tots els dies d’una manera metòdica, i això contraresta la qualitat del Madrid, on, a més, les hienes es fagocitaran unes a les altres fins que no en quedin ni els ossos.

Et dic més: em sorprendria que això tingués continuïtat la temporada vinent si no hi ha canvis substancials en la plantilla; els necessitem, molts i bons.