Editorial

El certificat de vacunació

És preferible que hi hagi una unitat d’acció europea entorn del procediment que permeti viatjar dins de la UE que no que cada país elabori la seva pròpia fórmula

2
Es llegeix en minuts
El certificat de vacunació

Al Consell Europeu d’aquesta setmana s’ha produït «una convergència d’interessos», segons el president Charles Michel, i, en paraules d’Angela Merkel, s’ha arribat a una conclusió inicial: «Necessitem un certificat digital de vacunació». D’aquesta manera, es posa sobre la taula un assumpte difícil que ha dividit la UE i que es planteja com una mesura imprescindible per normalitzar la mobilitat entre els 27 estats membres en un incipient estadi de recuperació de l’activitat econòmica, especialment el turisme. Per aquesta raó, els països que han apostat amb més afany per un document que certifiqui que qui el té ha sigut vacunat, té anticossos o ha fet recentment una PCR amb resultat negatiu han sigut aquells que basen bona part de la seva estructura econòmica en el sector de serveis. Espanya, Grècia, Xipre i Portugal són en aquest grup, mentre que França, Holanda i Bèlgica s’hi han oposat per diverses raons, mentre d’altres com Dinamarca o Suècia també veuen amb bons ulls el certificat en consideració a criteris de llibertat individual dels ciutadans. El mateix president del Govern espanyol, després de la cimera, ha indicat que es tractarà d’«un instrument vàlid i útil» i que s’haurà d’implantar amb un delicat afany «a prevenir situacions injustes i garantir la protecció de dades». 

La UE insisteix que el certificat mèdic no hauria de ser considerat com un passaport, amb el que això podria comportar de discriminació per concedir drets o privilegis suplementaris en relació amb la lliure circulació a l’espai Schengen, sinó que es tracta d’una mesura que té com a principal objectiu permetre que la indústria turística tingui al seu abast alternatives que valorin alhora la seguretat sanitària i la possibilitat de recuperar un mercat que és, ara com ara, inexistent. 

L’establiment del certificat passa inevitablement per la meta d’aconseguir immunitzar un percentatge significatiu de la població (la UE manté la xifra del 70% durant l’estiu), tot i que el cert que a hores d’ara, amb un escàs 6% de vacunats i amb les dificultats de proveïment i l’aparició de noves variants del virus, les campanyes europees necessiten assegurar una producció més elevada que permeti aconseguir la desitjada immunitat de grup. El concepte clau que estudia la UE és disposar d’una solució europea conjunta i unitària, per tallar iniciatives bilaterals o individuals que només contribuirien a generar un escenari caòtic. Així ja està passant, per exemple, amb els acords de corredors sanitaris entre Grècia i Israel o amb les propostes entre els països del Grup de Visegrad. Està en joc la credibilitat europea per «evitar que cada país elabori la seva pròpia fórmula», com ha declarat Pedro Sánchez.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El certificat de vacunació té els seus detractors. A la discussió ètica, econòmica i legal, amb el temor de crear segments de ciutadans de primera i de segona, s’hi suma la d’experts en epidemiologia que avisen que la protecció després de ser vacunat no impedeix una eventual infecció amb transmissió a tercers i que s’ha de pensar a nivell global i no només atenent a reclamacions sectorials. S’haurà de discutir a fons què significa tenir el certificat i com es podrà utilitzar, amb una combinació complicada entre drets individuals i arguments sanitaris i econòmics. Ha de prevaler, en qualsevol cas, una sola veu europea, perquè «d’altres no omplin el buit», com ha avisat Michel.