Més places per a Medicina

La Generalitat de Catalunya està compromesa amb l’esforç d’augmentar les places universitàries dels estudis de Medicina. Ho va fer explícit el president Salvador Illa el 7 d’octubre davant el Parlament, quan va fixar com a objectiu augmentar-ne el nombre en un 50% en sis anys. En cas d’aconseguir-se, comportaria passar de les 1.333 places actuals a 2.000. En aquests moments, tres projectes de nous graus de medicina estan en marxa. El que es troba més avançat és el de la Universitat Ramon Llull, que ja ha rebut el semàfor verd de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU), i que preveu obrir les portes el curs vinent, 2026-2027. També treballen en aquesta direcció CEU Abat Oliva i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La conselleria també compta que les universitats públiques que ja ofereixen Medicina incrementaran la capacitat i podran formar més estudiants.

Un argument clar a favor de l’augment és l’enorme demanda que, any rere any, tenen els estudis de Medicina, que són els més sol·licitats, cosa que fa que s’enfili la nota mínima per accedir al grau. En el present curs, la nota de tall es va situar a totes les universitats públiques per sobre de 12. El Ministeri de Sanitat, per la seva banda, des del 2023 propicia la creació de noves places. S’assenyala que, si bé no hi ha ara com ara un problema de manca de metges a Espanya, sí que cal treballar tenint en compte les necessitats del futur, quan es preveu que hi haurà un dèficit de facultatius, sobretot en determinades especialitats i zones geogràfiques.

Com assenyalen professionals i experts, l’esforç per incrementar el nombre de metges no es pot portar a terme de manera aïllada; és a dir, no consisteix només a augmentar el nombre d’alumnes de Medicina. Cal tenir en compte altres factors vinculats a la decisió. N’és un, de molt important, planificar alhora la formació d’especialistes en determinades àrees, fet que passa per l’adaptació dels estudis de MIR. Algunes de les especialitats en què es preveu que faltaran facultatius són medicina de família, geriatria i psiquiatria. Un altre aspecte que cal considerar són, per exemple, les pràctiques, atès que l’increment d’estudiants en els graus farà que es requereixin més places de pràctiques en centres mèdics. Tot el que s’ha dit exigeix una planificació integral i a mitjà i llarg termini. Aquesta planificació no ha de marginar cap aspecte i s’ha de basar en una prospecció de futur tan precisa com sigui possible, ja que és molt el que, com a societat, ens juguem en aquesta qüestió. No es pot improvisar ni treballar pensant només en els pròxims anys.

Els estudiants emfatitzen, no sense raó, la necessitat d’invertir a millorar la qualitat de la formació dels graus de medicina. Així mateix, temen que, si augmenta el nombre de metges, hi hagi una saturació del mercat laboral. És evident que l’augment de places per estudiar Medicina no es pot produir en detriment de la qualitat dels estudis. Hauria de passar just el contrari, ja que seria un disbarat que en el futur disposem de més metges però més mal formats que actualment. Un altre assumpte pendent, però estretament relacionat amb la qualitat de la nostra sanitat pública, és la de les condicions de treball i de salari dels facultatius, un assumpte que empeny molts professionals a emigrar, atrets per més bones oportunitats laborals.