La frenada amb els autònoms

El 2022, el Govern, l’oposició i els sindicats van aprovar un full de ruta fins al 2032 pel qual els autònoms veurien equiparada progressivament la seva cotització i les seves prestacions, però es van fixar només les quantitats en què s’incrementarien durant els primers tres anys, incloent un descens (que progressivament va passar dels 294 als 200 euros) per a la franja amb ingressos mínims. En aquests moments estava sobre la taula la negociació de com prosseguia aquest procés en el següent trienni. Però la ministra no podia confiar que l’acord segellat fa tres anys impliqués una renovació de les seves condicions sense una negociació que posés de nou en consonància els diferents interessos enfrontats. I menys si la proposta que va posar sobre la taula modificava substancialment el repartiment de càrregues que s’havia acordat per a la primera fase d’aquest procés de reforma i depenia, a més del diàleg social, d’uns suports parlamentaris en absolut garantits.

La reforma progressiva de les condicions del Règim Especial de Treballadors Autònoms iniciada el 2022 preveia ajustar de manera més proporcionada la seva contribució als ingressos nets i acostar tant prestacions (per cessament d’activitat o atur, jubilació…) com cotitzacions que paguen les empreses i els seus assalariats i les que reben aquests (superiors en els dos casos a les dels autònoms). Un factor i l’altre van irremeiablement vinculats. Una solució de mínims i per un any com la plantejada ara pel ministeri per calmar les aigües implica, necessàriament, ajornar també les millores de les prestacions, sobre les quals Saiz no s’ha pronunciat, en un error, com a mínim, de comunicació, que va complicar encara més l’acceptació de la seva proposta inicial.

Sobre la reforma de les cotitzacions i prestacions socials pesa la sospita de l’Administració sobre la relació entre ingressos reals i declarats. Qualsevol canvi passa per restablir un principi de confiança entre l’Administració i un col·lectiu que en molts casos s’ha d’enfrontar a condicions d’inestabilitat angoixant sobre les seves perspectives d’ingressos mentre les seves obligacions fiscals no admeten ajornament. Perquè el Govern els hi reclami ha de ser també exemplar en els seus compromisos. I no ho és, per exemple, a l’incomplir des de fa gairebé un any la directiva de la UE que eximeix els autònoms amb ingressos més baixos de l’obligació de cobrar i declarar l’IVA.

Però la dificultat de reprendre les reformes en aquest camp no es limita a les seves complicacions particulars. En una legislatura amb suports parlamentaris cada vegada més volàtils i amb un permanent clima preelectoral es fa inviable emprendre cap reforma de pes. Una cosa que no és sostenible indefinidament.