Toc de queda

90 dies sense nits

Si una rutina necessita uns 50 dies per instaurar-se, perdrem el pols nocturn de la ciutat després del llarg hivern del toc de queda si no es prepara un sòlid pla de renovació de l’oci nocturn.

Es llegeix en minuts
90 dies sense nits

Arribem ja als tres mesos de toc de queda i la nit ha deixat de confondre, si és que confon. Portes endins a les cases es protegeix la vida, més rutinària, més encapsulada. Gàbies de vidre per evitar la propagació del virus, és el que toca i està bé que així sigui. La nit va desaparèixer com la teníem concebuda: costa creure que fa tot just dos anys, quan Barcelona es revisava en la precampanya electoral de les municipals amb propostes variades per adaptar les polítiques al pols real de la ciutat, la figura de l’alcalde de nit fos una de les iniciatives estrella de la contesa. Ernest Maragall, llavors favorit, la portava en el seu programa com una manera de donar solució a un dels problemes més apressants de Barcelona, la nit, la inseguretat, la delinqüència i les molèsties veïnals. Era una sortida d’acord amb el debat del moment, i una alternativa a la croada de Colau contra l’oci nocturn a la façana marítima: la seva tolerància zero a la nit la va portar a prometre el tancament dels locals que donaven feina a més de 1.500 persones. Altres ciutats experimentaven feia temps amb figures similars, regidors i alts càrrecs dedicats a mediar en la complexa realitat que desencadena l’activitat nocturna. 

No vam tenir alcalde de nit, i avui la pandèmia ens ha igualat amb aquelles capitals pioneres fins i tot en això. La nit ja no ens confon, s’ha esborrat, no existeix. Qualsevol diria que la nit és territori del virus, que ronda pels carrers buits a la cerca de víctimes solitàries com un Jack l’Esbudellador o com aquestes pors indescriptibles en pel·lícules amb monstres que només abandonen el seu cau quan es fa fosc. La Barcelona que llavors somiava en un canvi, una millora, veia en els turistes un problema gegant, en la gentrificació dels barris, en l’excés de consum, d’oci, una amenaça a la forma de vida dels barris.

Et pot interesar

Ves amb compte amb el que desitgis, que es pot complir, diu la maledicció en forma de frase cèlebre d’Oscar Wilde. No volíem soroll als carrers, ni locals i terrasses obertes fins a les tantes, ni tant turista als nostres monuments, a les nostres places, a les nostres botigues. L’ajuntament ha pogut tirar endavant l’envit centrant la seva energia a rendibilitzar allò que les circumstàncies excepcionals poden ajudar a empènyer les seves estratègies: la pacificació dels carrers, l’adaptació dels entorns escolars, l’ampliació de les zones verdes i carrils bici. També llança un projecte per revitalitzar el turisme cultural quan la situació es normalitzi, i preveu adaptar a la nova realitat el seu nomenament com a capital mundial de l’alimentació sostenible aquest 2021. Menjar sa mai havia estat tan en voga.

Però la nit de Barcelona, ¿què? ¿Superarà la ciutat aquest desafiament?. Si una rutina necessita uns 50 dies per instaurar-se, perdrem el pols nocturn de la ciutat després del llarg hivern del toc de queda si no es prepara un sòlid pla de renovació de l’oci nocturn.