Ordenar la incertesa
Ordenar armaris, reorganitzar espais, tardor de ser a casa, remenar calaixos, preparar-se per al canvi d’estació. Una troba una ràdio antiga, d’aquestes que van endollades al corrent o amb piles, i llavors recorda. ¿Què ha passat amb el kit de supervivència que havíem de preparar? ¿Quants de nosaltres el vam arribar a organitzar, el mantenim? Piles, aigua, ràdio, bateria de mòbil, aliments específics, llanterna... L’ensurt de l’apagada va ser majúscul, i la necessitat d’estar preparats de manera individual es va convertir en una cosa a l’ordre del dia en les converses. Els vents de guerra a Europa, encoratjats per la invasió d’Ucraïna i els temptejos de Putin a les fronteres d’altres països, van elevar les defenses, sobretot al nord del continent. Europa va cridar a conscienciar-nos de com n’és d’important l’autoprotecció amb altres kits de supervivència, a aprendre protocols d’emergència, i va instar els països a desenvolupar formació específica per facilitar a la seva ciutadania.
Sis mesos després de l’apagada, i amb la memòria dels estralls d’una altra catàstrofe ambiental com la dana molt present, provem alertes als mòbils i avancem en prevenció de forma desigual. A Catalunya s’han registrat 134 alertes al mòbil en els tres últims anys, un terç han sigut simulacres com el que va posar a prova els barcelonins i residents de l’àrea metropolitana aquest dilluns. Però anem més retardats en la implementació de plans concrets per compartir amb els ciutadans. Espanya és el primer país europeu que posarà en marxa les recomanacions de la Unió Europea en formació en emergències als nens, per exemple, i així ho va anunciar el Govern ja fa dos mesos. Pel camí, els professors d’escola han sigut cridats a preparar la formació específica que han d’impartir als seus alumnes, i ja s’han presentat reticències centrades en les càrregues de treball i en la necessitat de resoldre altres temes prioritaris, una plantada en tota regla que amenaça d’estendre’s a altres col·lectius.
La formació per respondre davant emergències és i ha de ser prioritària: no estem en un context bèl·lic, però la climatologia i la fragilitat del sistema elèctric ha posat en evidència que hi ha altres riscos importants per a la nostra seguretat que no han de ser menyspreats. En aquesta línia treballa Barcelona, amb un ambiciós pla d’emergències per fer front en forma de simulacre a una realitat cada vegada més pròxima, la ciutat i els seus habitants sotmesos a una temperatura de 50 graus de calor, a l’estiu. El simulacre es presentarà al detall en la pròxima cimera del clima al Brasil, i està previst que pugui desplegar-se el 2027 amb un detall rigorós de la situació a què ens enfrontaríem: quina classe de refugis climàtics funcionarien, com el paviment i els edificis responen a una calor extrema, com s’ha d’adaptar la mobilitat, com hauria de respondre el sistema elèctric..., moltes preguntes que hem d’assajar com respondre, perquè els nous escenaris crítics que afrontem com a societat no ens sorprenguin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
