La tribuna

Trump: el primer calbot

La victòria del ‘socialista’ Mamdani a Nova York i dels demòcrates a Nova Jersey, Virgínia i Califòrnia canvia el clima polític a l’Amèrica del MAGA

Els electors han castigat Trump pels seus excessos i perquè la inflació, que tant va criticar a Biden, ha pujat al 3% i, com a conseqüència, el poder de compra s’erosiona

3
Es llegeix en minuts
Trump: el primer calbot

Les de dimarts només eren un petit conjunt d’eleccions parcials. Molt lluny d’unes eleccions generals, o de la renovació total de la Cambra de Representants, que tindrà lloc d’aquí a un any. Però la convergència dels resultats a l’alcaldia de Nova York, dels governadors de Nova Jersey i de Virgínia i del referèndum de Califòrnia indiquen que, en la primera consulta després de la seva elecció, Trump ha patit un aclaparador vot de rebuig. Trump es va fer aplaudir fa poc per molts líders polítics –Sánchez inclòs– pel rellevant avenç cap a la pau al Pròxim Orient, però els electors no l’hi han tingut en compte. Al contrari, un president que volia el Nobel de la Pau, l’han castigat per la inflació, el poder de compra.

Aquest ha sigut l’eix de la campanya del nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani –34 anys, musulmà, i que es defineix com a demòcrata socialista– que ha promès autobusos gratis, congelació de lloguers, més impostos als rics, botigues públiques d’aliments i escoles bressol gratuïtes. Hi ha molt de populisme i coses –el sobrecàrrec als rics– que no podrà complir, perquè el governador de l’estat ha dit que hi és contrari i ho vetarà. Però el missatge és rotund. Contra el president que vol expulsar immigrants, un immigrant que diu que la ciutat serà un "santuari" per a ells. I que Trump hagi dit que li tallarà els fons i que pot enviar l’Exèrcit a Nova York –com ja ha fet a Chicago i Los Angeles– no l’ha perjudicat. Contra Trump, l’anti Trump, que és molt a l’esquerra del partit demòcrata.

El resultat ha sigut espectacular. El 50,4% del vot contra el 41,6% d’Andrew Cuomo, un demòcrata tradicional que va perdre les primàries davant Mamdani i a qui Trump ha donat suport per allò del mal menor. La participació més gran des de 1969 i el vot massiu dels menors de 40 anys. I Nova York és el centre de les finances americanes i pel PIB seria el vintè país mundial, com Turquia, mentre que Espanya ocupa el vint-i-cinquè lloc. Trump pensava que acusar Mamdani de "llunàtic comunista" seria definitiu. Ha passat el contrari i Wall Street ja emet signes que s’estima més acostar-s’hi.

I la nova governadora de Virgínia, l’excongressista Abigail Spanberger (46 anys), ha aconseguit una victòria imparable (57% a 42%), és de l’ala centrista del partit i va treballar durant vuit anys a la CIA. Poc a veure amb Mamdani. Igual com Michelle Sherill (53 anys), que ha sigut aviadora de la marina i fiscal federal, que ha guanyat a Nova Jersey –l’estat enganxat a Nova York– també per un ampli marge: 56% a 42%.

I convé no oblidar un altre resultat rellevant, el del referèndum de Califòrnia perquè l’estat tingui més escons demòcrates a la Cambra dels Representants, que ha guanyat amb el 64% dels vots el governador Gavin Newsom, que no oculta les ambicions per a les pròximes presidencials, s’ha enfrontat a Trump i fa bandera de l’ecologia. Un altre anti Trump, però diferent de Mamdani.

Els resultats fan més possible que els demòcrates guanyin d’aquí a un any les eleccions a la Cambra de Representants, que es renovarà completament. Si així fos, el prepotent inquilí de la Casa Blanca veuria molt minvats els seus poders. Ja no podria fantasiejar amb el tercer mandat. I la seva aprovació ja ha caigut des de febrer del 51,8% al 42,2%.

Notícies relacionades

¿Qui succeirà Trump el 2028? Encara és molt aviat, però el 2024 Trump es va imposar en vots electorals, tot i que en vots populars només va guanyar per 77,3 milions a 75. I Kamala Harris era una candidata improvisada i dolenta perquè –cosa amb pocs precedents– ni ocupava la Casa Blanca ni havia sigut nominada després d’una llarga i dura batalla de primàries. I a la Cambra de Representants –més indicativa– els republicans hi van guanyar per ben poc (220 contra 215 escons), però en vots els demòcrates van treure 0,4% d’avantatge: 37,9% a 37,5% i 12% a candidats d’altres grups que no van obtenir representació.

Els demòcrates ni van quedar tan malament el 2024, ni estaven tan malament com es deia. Veurem què passa el novembre del 2026. Després tot dependrà, com sempre, de si el candidat que emergeixi de les primàries del 2028 té atractiu i sap unir un partit molt divers. Avui Europa respira més bé.