Anem malament amb la vacunació?

S’havia anunciat que, en els primers quinze dies de campanya, es vacunaria contra el covid-19 a 104.000 persones a Catalunya i que cap a abril en tindríem més de 700.000 fets. La realitat ha estat que el número aproximat de vacunats reals ha estat d’uns 7.500. Important diferència.

Què ha passat?

Això no és bufar i fer ampolles. No és el mateix que el vacunar de la grip. Son igualment vacunes, però no tenen res a veure una amb l’altra. Estem parlant de logística i administració. La vacuna de la grip tal com arriba s’administra i la conservació en nevera és senzilla. Qualsevol infermera la pot administrar. Fa molts anys que es repeteix la sistemàtica i està plenament estandarditzada. I a més, és administrada pel personal dels propis CAPs.

Ara no repetirem tota la problemàtica logística i d’administració d’aquesta nova vacuna que, recordem, fa molt pocs dies que va ser autoritzada, però recordem que ve amb unes condicions de conservació en inici a -70ºC, que posteriorment s’ha de fer una baixada de temperatura i que, finalment, ha de ser administrada a temperatura ambient amb molt poc temps d’interval entre que surt de la congelació i la punxada al pacient. A més, arriba amb vials de cinc dosis cada un. Pot semblar una tema menor, però recordem que a Alemanya, fa alguns dies, 8 persones varen tenir que ser ingressades per haver rebut una dosi 5 vegades més alta de la indicada. La nostra atenció primària, hom hem dit i repetit, esta sobresaturada de feina. No és que no es vulgui contractar personal d’infermeria. És que sols es pot comptar, perquè no n’hi ha més, amb el personal ja existent que accepti voluntàriament afegir més hores a la seva jornada habitual de treball. S’ha pogut formar a 500 infermeres, que treballaran en 25 equips. Però quadrar els horaris de vacunació amb els horaris habituals de la feina que fan cada dia no és senzill. A més, cal un ensinistrament específic per aquell personal que formarà part d’aquests equips per familiaritzar-lo amb aquesta vacuna. Raons de més per honorar a aquestes professionals que, recordem-ho, afegeixen hores al seu horari per poder fer les vacunacions pertinents. Aquesta és una vacuna molt nova. Com sempre, cal l’autorització explicita per tal d’administrar-la, però amb aquesta vacuna encara és més necessari. S’ha començat per les residències. Molts avis i avies no estan en condicions de signar el consentiment per la vacunació i cal que ho facin els seus familiars. I això no sempre és senzill.

A més sorgeix un nou tema. Cal vacunar al màxim de gent encara que no es pugui garantir la segona dosi com fa el Regne Unit?, o cal reduir les vacunacions per garantir la segona dosi, com defensen algunes Comunitats Autònomes?. No hi ha cap indici que faci pensar que no es pugui garantir les dues dosis, al menys per aquesta primera fase de cobertura a residències. Al menys fins març es poden garantir les 60.000 dosis setmanals, tot i que sempre es pot produir un accident. Altra cosa serà reconsiderar el tema abans de començar la segona fase. Un element més per incrementar la tensió.

Una operació d’aquest tipus no es pot improvisar. I sabem que l’inici de qualsevol implantació és sempre molt més lent que un cop ja va rodat. El doctor Argimon ho ha dit clarament, “no és una carrera de velocitat. És una marató”.

El problema és que els ritmes polítics i mediàtics no coincideixen amb els tècnics i científics.

La urgència de presentar solucions ràpides, de demostrar que comencem, com s’han dit, a sortir del túnel, i que es poden donar terminis relativament curts per a sortir-hi, fa que, de vegades, es vulguin concretar terminis i quanties que seria més prudent no declarar, si no es vol fer caure en el desànim i la sensació de que “tot va malament”. I no és així. El polític és més atrevit que el científic que, per realisme, és més conservador. Malfieu-vos d’aquells “científics” que tenen solucions per tot i diuen saber-ho tot. La realitat és molt complexa. No és lineal.  

Mireu al voltant. No anem pitjor que altres països que ens envolten. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

No és, no pot ser, una carrera de qui en fa més amb menys temps. No hem d’entrar en una pluja de xifres, amb les aparents contradiccions que comporta. Certament hi ha pressa, no ens podem permetre el luxe d’entretenir-nos, però el fet de que es disparin els indicadors epidèmics no ha de ser motiu per improvisar i voler córrer més del que és convenient.

Tinguem confiança en uns professionals que saben el que es fan i amb un nivell de compromís altíssim. Deixem-los treballar amb tranquil·litat. Ofegar-los amb més i més pressions no és convenient. Cal considerar les xifres i els indicadors com el que són: referències i no finalitats.