Editorial

Acords cohesionadors

La contracció de l’economia europea durant l’últim trimestre feia ineludible la mobilització de recursos per facilitar l’endeutament dels estats

Es llegeix en minuts

El Periódico

European Commission President Ursula von der Leyen leaves a round table meeting during an EU summit at the European Council building in Brussels  on December 11  2020  - EU leaders agreed after a long night of wrangling to set a more ambitious target of cutting greenhouse gas emissions by 55 percent by 2030  (Photo by Kenzo Tribouillard   POOL   AFP)

European Commission President Ursula von der Leyen leaves a round table meeting during an EU summit at the European Council building in Brussels on December 11 2020 - EU leaders agreed after a long night of wrangling to set a more ambitious target of cutting greenhouse gas emissions by 55 percent by 2030 (Photo by Kenzo Tribouillard POOL AFP) / KENZO TRIBOUILLARD

La Unió Europea va fer passos en la direcció adequada entre dijous i ahir per enfortir la cohesió interna i encarar la superació de la crisi econòmica desencadenada per la pandèmia, a més de reforçar el seu compromís en la lluita contra l’emergència climàtica. De les mesures anunciades, la que tindrà un efecte immediat en el comportament dels mercats és l’ampliació en 500.000 milions d’euros del fons del Banc Central Europeu (BCE) per comprar deute, una manera de facilitar el finançament dels estats en condicions assumibles i d’evitar moviments especulatius que encareixin les primes de risc. La contracció de l’economia europea durant l’últim trimestre a causa del rebrot de la malaltia i de les mesures adoptades per contenir les cadenes de contagi feia poc menys que ineludible la mobilització de recursos del BCE per facilitar les coses a governs, bancs i empreses, necessitats, tots ells de disposar de crèdits en termes favorables.

La determinació de Christine Lagarde de mantenir sota control el mercat del deute s’ha convertit en el capítol fonamental de la política monetària del BCE. Això és necessari perquè les previsions de creixement per al 2021 depenen encara de variables imprecises malgrat l’eufòria inicial desencadenada pel desenvolupament exitós de vacunes. Però també perquè l’obligat augment de l’endeutament durant aquest any i el que ve podia debilitar la capacitat dels estats de finançar-se i afrontar la crisi.

El segon element cohesionador ha sigut l’aprovació per fi del pressupost de la UE, que desencalla el programa de reconstrucció per un valor de 750.000 milions d’euros. Resulta bastant convincent la fórmula adoptada perquè Hongria i Polònia deixin de bloquejar-lo, ja que posa en mans del Tribunal de Justícia Europeu determinar si un soci transgredeix o no les normes de l’Estat de dret i si, en aquest cas, s’han de retenir els fons que se li han destinat. Amb la qualitat afegida que al ser els jutges els qui es pronunciaran es defugirà la regla de la unanimitat, sovint paralitzant, i s’establirà jurisprudència.

És indubtable que els governs d’Hongria i Polònia no deixaran de ser membres incòmodes del club, però és així mateix cert que, al confiar a una instància independent dilucidar si es vulnera l’Estat de dret, és més fàcil evitar maniobres de bloqueig. En tot cas, era necessari trobar al més aviat possible una sortida perquè el fons de reconstrucció fos efectiu. D’això en depèn que diversos països, entre els quals Espanya, puguin executar programes específics consignats en els pressupostos la viabilitat dels quals depèn dels ajuts europeus.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El tercer dels passos cohesionadors fets sense reserves són els prolegòmens per aplicar plans de contingència si finalment Boris Johnson no s’avé a firmar amb la UE un tractat comercial que eviti un Brexit per força. Ursula von der Leyen ha fet un exercici de realisme al rebaixar les expectatives que és possible un acord in extremis, i els estats han fet el mateix al preparar-se per al pitjor. El desitjable és que el Brexit es consumi de forma ordenada en benefici de les dues parts, però si el Govern britànic es manté en els seus plantejaments, és bo que Europa disposi d’eines que suavitzin el previsible impacte.