Feminisme en la línia de foc

Els àudios de Koldo i Ábalos han impactat en la línia de flotació socialista. L’ètica del partit no només es veu compromesa per la corrupció, també per unes converses sobre prostitutes que provoquen vergonya. Les feministes socialistes s’han afanyat a expressar la seva indignació, i el PP a utilitzar el cas per obrir una via en el partit del govern. Després de l’escàndol dels àudios, just hores després que Sánchez improvisés una trobada amb dones del PSOE, va arribar el fiasco del nomenament frustrat de Francisco Salazar. Home de confiança del president, va ser acusat per diverses dones del seu partit d’assetjament sexual i abús de poder i es va veure forçat a renunciar abans de ser ratificat com a adjunt a la secretaria d’organització.

Aquesta situació ja s’ha traduït en les diferents enquestes que se n’han anat publicat en diferents mitjans durant l’últim mes, inclosa la que va publicar ahir el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), tradicionalment menys desfavorable al PSOE, però que ahir va apuntar a un notable descens en la intenció de vot cap al principal partit del Govern, amb una caiguda de set punts percentuals, fins al punt de reflectir un empat tècnic amb el Partit Popular. Significativament, a més, el suport electoral més important que solia recollir el partit de Pedro Sánchez entre l’electorat femení ara s’ha evaporat, amb només un punt d’avantatge del PSOE (19,4%) davant el PP (18,5%).

El principal partit de l’oposició, en vista del desgast patit pel PSOE durant l’últim mes quant a la seva credibilitat com a formació impulsora del feminisme, continuarà intentant fer efecte entre l’electorat socialista, tot i que sigui a través de vies tan poc ortodoxes com la vinculació del president amb els negocis de saunes del seu sogre, cosa que, d’altra banda, no ha sigut objecte de judicialització.

Arribats a aquest punt, el Partit Popular vol vincular el PSOE amb la prostitució, mentre els socialistes pretenen aprofitar el moment per reprendre el seu pla abolicionista. Si fa falta, sense el suport dels seus aliats d’esquerres. Resulta descoratjador que un tema tan complex i amb tantes arestes pugui arribar a ser tancat per càlculs partidistes. A la fi, utilitzar el feminisme com un instrument de desgast polític no només degrada el debat públic, també posa en qüestió les solucions reals a les desigualtats persistents.