Bennett i els caps que parlen

Anys enrere, un professor particular d’anglès em feia llegir uns monòlegs de l’escriptor Alan Bennett, d’un recull anomenat Talking heads –caps que parlen–, i després els miràvem en vídeo, en una filmació de la BBC. El doble exercici m’ajudava a millorar l’oïda i l’accent anglesos, i de passada m’acostava a una cultura. Els monòlegs, interpretats per actrius tan populars com Maggie Smith i Julie Walters, estaven escrits amb una llengua rica i alhora molt viva, i solien ser misteriosos o amb un final inesperat. Ara, 30 anys més tard, la BBC els ha filmat de nou amb unes altres actrius, i el resultat es pot veure amb molt de gust a Filmin. Les interpretacions d’Imelda Staunton, Kristin Scott Thomas o Jodie Comer –la coprotagonista malvada de la sèrie Killing Eve– actualitzen uns textos enginyosos i agraïts, i són un bon reflex de les virtuts d’Alan Bennett.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Nascut el 1934, Bennett té al darrere una obra molt àmplia i només coneixem la punta de l’iceberg. Els seus referents estan lligats als costums de la societat anglesa i sovint no se’l tradueix per por d'un excés de localisme. És, en part, una apreciació esbiaixada, perquè té un estil planer, irònic i penetrant, i es fa llegir sempre. De fet, es fa llegir, escoltar i veure, perquè Bennett ha escrit teatre, ràdio, guions de cinema i televisió, dietaris i narracions.

Bennett va d’un gènere a l’altre, d’un mitjà a l’altre, de manera molt fluïda. La seva narrativa beu de la mateixa fascinació pel gènere humà, sempre amb un punt descregut, de sàtira, fins i tot de perplexitat, tant si fa ficció com si explora la memòria personal. Un bon exemple és La dama de la furgoneta (Empúries), la història real sobre la seva relació amb una rodamon que es va instal·lar davant de casa seva –i després al seu jardí– amb una camioneta. Fins i tot quan la protagonista és la reina Elisabet, com a Una lectora poc corrent (Empúries), Bennett no s’allunya del seu registre foteta i alhora amable. Ara, amb els monòlegs de Talking heads, ampliem un tros més del seu iceberg creatiu. Això, sí: per crear ambient, es recomana acompanyar-los d’una tassa de te o una pinta de cervesa.