La ideologia dels antivacunes, un perill pels seus propis fills

Les vacunes són un dels grans triomfs de la humanitat. Fa unes dècades, i no tantes, malalties com la pòlio, la diftèria o el xarampió aterrien les cases d'aquest país perquè causaven morts prematures i seqüeles irreparables. Gràcies als avenços en salut pública, això és història. La vacunació general va esborrar aquestes tragèdies del nostre paisatge quotidià.

Però la memòria és massa fràgil. Aquest cap de setmana hem sabut una notícia que encongeix el cor. Un noi de disset anys està ingressat a l'UCI d'un hospital català. El diagnòstic és tètanus, en ple 2026. I el seu estat és greu. Aquest jove es va ferir en una caiguda i un bacteri comú li va infectar el cos, i ara una toxina li ataca el sistema nerviós de forma aguda.

Però no és l’atzar de la infecció el que amenaça la seva vida: la vacuna del tètanus l’hauria protegit, hauria minimitzat el risc de seqüeles. S'enfronta a la mort per una decisió familiar, perquè els seus pares van rebutjar vacunar-lo. Van dir que no a una punxada segura, gratuïta i inclosa al calendari infantil, i ho van fer per ideologia.

El moviment antivacunes té una responsabilitat directa sobre l’estat d’aquest jove. És una visió extremadament perillosa. Vacunar-se no és una simple elecció de consum individual. No es tria, com el pentinat o les sabates dels fills. És un deure cívic indispensable pel fet de viure en societat.

Primer, perquè et protegeix a tu, com en el cas del tètanus. I segon, en la majoria de casos, perquè construeix la immunitat de grup. Quan algú rebutja la ciència, destrossa aquesta xarxa col·lectiva. En conclusió: la ideologia antivacunes posa en perill els seus propis fills, i aquí s'hi abona l'extrema dreta. La desconfiança en el sistema porta precisament a això, amenaça la vida dels membres més fràgils de la societat.

Notícies relacionades

‘Tres tristes tigres’, i tant

La crisi de l’habitatge

Per això, tot i ser un moviment minoritari a Catalunya, no podem abaixar la guàrdia. L’any passat, els casos de xarampió es van disparar un 135% respecte al 2024. Una malaltia perillosa que només es pot combatre en comunitat. Justament l'octubre passat, el brot més important de xarampió es va detectar al Garraf, entre famílies que s'oposaven a les vacunes. Davant aquesta remuntada de casos, l’administració ha de redoblar esforços, però som nosaltres, són la societat civil i les famílies les que tenen la màxima responsabilitat.

Avui, el desig de tothom és unànime. Esperem que els professionals mèdics salvin la vida d'aquest adolescent. I que tot plegat serveixi d'exemple del risc que correm. Les malalties del passat continuen aquí, i l'únic escut fiable és la ciència... sempre que actuem, tots, amb responsabilitat i civisme.