Els videojocs de l'antiga Roma

En ‘El héroe de las mil caras’, Joseph Campbell diu que totes les històries que expliquem en realitat són una variació infinita dels mateixos temes i estructures en què l’únic que canvia són els detalls. En essència, sempre expliquem el mateix. Per això l’‘Odissea’ i ‘Star Wars’ són la mateixa història.

Aquesta repetició de temàtiques i estructures no és aliena a altres àmbits, com el dels videojocs, que podrien semblar nous, però que, en realitat, tenen vincles antiquíssims. Per exemple, últimament està tenint molt èxit ‘Among us’, un joc multijugador en què la tripulació d’una nau espacial (els jugadors) ha de descobrir dos impostors (dos jugadors del grup). El plantejament està basat en màfia, un joc que aquí es coneix com el policia i el lladre o l’assassí (té un munt de versions), que, al seu torn, ha inspirat un gran nombre de jocs de taula d’èxit com ‘Los hombres lobo de Castronegro’.

Un altre gènere suposadament nou és el ‘battle royal’, en el qual es troben títols d’un èxit devastador com ‘Fortnite’ o ‘Player Unknown’s Battleground’. El nom del gènere procedeix de la pel·lícula japonesa del 2000 ‘Battle Royale’, en la que els alumnes d’una classe d’institut han de matar-se els uns als altres fins que només en quedi un amb vida. Tot i que suposadament sense la violència que caracteritza aquest tipus de videojocs i la pel·lícula, són conceptes que entronquen directament amb jocs de tota la vida com jugar a matar, tot i que amb un gir important: no hi ha equips i es juga tots contra tots.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

D’altra banda, els videojocs de terror moltes vegades s’inspiren en elements presents en jocs de sempre com el fet a amagar o el picaparet. Per exemple, el fet a amagar està espepresent a ‘Alien: Isolation’, en el qual el jugador recorre una estació espacial amb un alien trepitjant-li els talons, mentre que el picaparet és un dels recursos principals a ‘Five nights at Freddy’s’ (un títol de fa uns anys amb poc pressuposat i que va tenir molt èxit i que, per cert, té el dubtós honor de constar al llibre Guinness com el videojoc que ha tingut més seqüeles en un any), en el que el jugador és un guàrdia de seguretat nocturn en un restaurant de menjar ràpid que ha de controlar uns animatronics malèfics amb l’ajuda de càmeres de seguretat, llums...

Al final, l’entreteniment és entreteniment. Els videojocs, com la literatura i el cine, ens ajuden a gestionar emocions i sensacions com l’instint de supervivència i la por. Si ens quedem amb l’essència dels videojocs, veurem que en realitat no ens diferenciem tant d’aquells nens que, a l’antiga Roma, jugaven a fet i amagar als carrerons de la ciutat.