Article de Natàlia Cerezo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El refrescant ‘Árbol de la nuez moscada’
L’obra de Margery Sharp, com un vas de llimonada, aconsegueix ser àcida i lleugera i agradabilísima de llegir
Els adjectius ‘deliciosa’ i ‘refrescant’ no només es van inventar per referir-se a beure un vas de llimonada una calorosa tarda d’estiu, també poden aplicar-se perfectament a la novel·la de Margery Sharp ‘El árbol de la nuez moscada’ (editorial Hoja de Lata), una comèdia esbojarrada en la qual la Julia, una dona que a mitjans dels anys 30 porta una vida que els seus contemporanis segurament considerarien dissoluta, es veu obligada, pel seu deure de mare i perquè no en té ni cinc, a passar l’estiu amb la Susan, la seva filla, a qui va deixar fa anys a càrrec dels seus sogres i que s’ha promès amb un jove que potser no és qui més li convé...
Entretots
Potser més coneguda per les pel·lícules de Disney basades en els seus llibres infantils (‘Els rescatadors’), i per les adaptacions al cine dels anys 40 de ‘Cluny Brown’ i ‘El árbol de la nuez moscada’, entre d’altres, l’obra de Sharp destaca per una narrativa veloç, amb girs constants, i per una agudesa que fa honor al seu nom (‘sharp’ significa ‘afilat’ en anglès). A ‘El árbol de la nuez moscada’ aquesta agudesa, així com l’humor, les ganes de viure i el gaudi que transmet l’escriptura de Sharp queden perfectament reflectits en la Julia, un personatge carismàtic que es guanya el cor del lector gairebé literalment, com quan en dibuixa un a la paret d’un antic pavelló en ruïnes i es lamenta que no hi hagi amants que ho aprofitin per a les seves trobades amoroses, contrapunt del puritanisme de la seva filla, massa centrada en la seva pròpia perfecció per disfrutar de la vida.
De Sharp i les seves obres s’han dit moltes coses, com que és profundament feminista pels seus protagonistes, que no segueixen el comportament ‘respectable’ de l’època, o que dissecciona la societat d’aquell temps, i sens dubte és així, però la màgia del que escriu és que aconsegueix ser àcida i lleugera i agradabilísima de llegir. En altres mans, la tragèdia estaria servida, però, per sort, Sharp el que ens serveix és un vas fresc de llimonada: eficaç, festiva i sense risc de provocar una digestió pesant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
