Urbanisme tàctic, estratègic o quàntic

Tots hem vist com passaven anys per arreglar un míser racó del barri. Davant aquesta pesada inèrcia, la vitalitat d’una ciutat com Barcelona ha inventat sortides. De fet, Bohigas es va llançar en els 80 a encarregar places, carrers i petites millores urbanes –amb abundants crítiques– davant la impossibilitat d’emprendre grans transformacions. D’altra banda, l’urbanisme efímer ha existit sempre, des de muntar una festa major, a les casetes de fires de llibres i joguines o la il·luminació de Nadal. Les accions –no ho anomenem urbanisme– sobre l’espai públic han sigut una constant amb molt diversos resultats.

I fa una dècada aquesta activitat es va batejar com a Urbanisme Tàctic; les seves qualitats són la immediatesa, l’economia i la reversibilitat, que són, alhora, els seus punts febles. Per això, el tempteig del tactisme serveix com a termòmetre per a dues qüestions: sondejar i mesurar l’encert o no de la proposta i generar un debat obert. Això és el que per fi succeeix a Barcelona, amb l’excusa de la Covid, després d’anys de passivitat. Per fi ara tothom s’interessa per allò que passa al carrer i n’opina. Bravo. Tot i que sigui per criticar això. Benvingut sigui, doncs, el debat generat. Servirà perquè l’Ajuntament desfaci els errors comesos, però sobretot perquè aprofiti els encerts, també notoris, i els consolidi amb millor qualitat. I per avançar en diàleg amb els ciutadans, institucions i oposició.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El fet important és que tot tactisme s’inscriu en una estratègia, i aquesta, al seu torn, en un objectiu global de ciutat que és el que es persegueix. Això és el veritablement importantm, més enllà del color de les pintures o si els elements urbans són lletjos o bonics. El nou urbanisme municipal prioritza la persona, atén la mobilitat, la dignificació i gaudi del públic, i la salut dels seus habitants. Un projecte sòlid amb què és difícil estar en desacord.

Barcelona ha de complir els seus compromisos de reducció de contaminació i augment de verd. I per a aquest horitzó complex, necessita eines lleugeres a mans qualificades, i després també maquinària pesada de ments clares. Tot això que s’assaja ha de donar peu a noves solucions sistèmiques i guaridores. Però necessitem accions i no més discursos de ciutats idíl·liques. L’Ajuntament ha sintonitzat amb el ‘zeitgeist’ dels temps que corren i s’ha arriscat. Allò important és que s’exerceixi l’urbanisme, sigui tàctic, estratègic o quàntic, que també existeix.