La incertesa programada

Són moltes les incerteses òbvies a què ens enfrontem: de forma política, social i econòmica. També hi ha més certeses de les que ens sembla en moments d’inseguretat, falta d’informació i aparent (i existent) semicaos. Aquestes primeres frases només reforcen la dicotomia en què estem instal·lats des de fa uns mesos –en realitat, des de fa anys o des de sempre, però ara de forma més extrema–.

Intentem adaptar les nostres rutines, hàbits, acords de convivència en comunitats i societats al constant canvi. I de forma puntual, a l’existència d’un virus del qual amb prou feines sabem alguna cosa però que ens afecta en tot. És la incertesa programada, com l’obsolescència a què companyies tecnològiques sotmeten els nostres aparells i dispositius electrònics, els que fabriquen mitges de niló que abans eren indestructibles o els que posen data de caducitat a productes que tenen més vida. Aquest virus no està programat, òbviament, em refereixo al context i la resposta de mercats, governs i grans grups de poder. La incertesa produeix beneficis a certs sectors. La por, el caos, l’enfrontament social i la polarització té guanyadors i estan preparats, programats, per treure’n aquest benefici. En canvi, els que aposten pel contrari, els que tenen beneficis d’un altre tipus o els que, encara millor, no els busquen, es veuen perjudicats per situacions com aquesta.

Concretem: l’inici de curs no és només acadèmic, sinó polític també. Aquestes setmanes, doncs, el tema principal és com es fa la tornada a les aules. També la tornada de la política ordinària, amb les seves sessions, debats i comissions regulars. De moment, la primera sembla plena de dubtes i incògnites: cada comunitat autònoma ha preparat un inici de curs amb més o menys encert, més o menys dedicació i previsió, i mesures de recolzament més o menys completes per als efectes que aniran sorgint. Totes les comunitats ho fan amb la mateixa falta d’informació científica que hi ha encara sobre el coronavirus.

S’ha posat molt èmfasi en la tornada «segura» de l’educació presencial i això és, en gran manera, per interessos de l’altra: la tornada política. Partits, governs i oposicions veuen en l’educació una de les batalles principals d’aquesta tardor. Durant el confinament de primavera es van tancar centres i universitats ràpidament i ja no vam tornar a les aules. Aquesta mesura, que es va aplicar també en altres països, ha obtingut resultats diferents a cada lloc. Una altra incertesa, doncs.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La comunitat científica pot donar indicacions i recomanacions als governants però, al final, són les administracions públiques (locals, estatals i internacionals) les que decideixen. Els governs tenen la informació transversal, no només la científica. Han de tenir en compte més aspectes, sectors, escenaris. ¿És correcte tancar completament les aules? ¿S'ha d’anar cap a l’anomenada ‘immunitat de grup’? ¿Què passarà si...? Als països on hi ha llibertat d’expressió, les respostes van arribar en el minut zero. Manifestacions antimesures de protecció, negatives a utilitzar la mascareta, plataformes d’acció col·lectiva i fins i tot grans trobades per contagiar-se. Hi ha altres virus que també són perillosos i per als quals no hi ha immunitat possible: el populisme, el negacionisme, l’odi, el racisme o la pobresa, per enumerar-ne alguns. Davant aquesta incertesa provocada pel virus, avivada per alguns sectors polítics i econòmics i multiplicada per col·lectius que pensen individualment, no hi ha vacuna científica.

Els efectes de la pandèmia fan encara més grans les desigualtats, totes elles. Ja està passant a moltes ciutats europees, on la pobresa semblava això, «cosa de pobres», i com a tal, gairebé invisible. La pobresa existeix i es nota a tots els àmbits: des de la vivenda (o la seva falta), l’accés a l’educació, el tipus de feina i la seguretat o incertesa que comporta, l’accés a una dieta sana i, sobretot, la possibilitat de tenir un altaveu i de ser escoltat. Aquí hi ha una certesa: els vulnerables seran els més perjudicats de nou. El curs acadèmic és vital, sí, però no permetem que defineixi el curs polític per mal. Que els governants facin una gestió més ferma, estratègica i professional de la crisi i que la societat hi col·labori. Les incerteses no poden servir perquè els altres virus treguin encara més profit de la situació.