La Barcelona assilvestrada

Per a algú que recorre habitualment la Gran Via de Barcelona a peu, al costat de les tanques que delimiten els carrils centrals de circulació de cotxes, l’experiència és totalment nova aquest estiu. La política de Colau de deixar que la naturalesa s’alliberi a la ciutat ha disparat el creixement dels arbustos que ja aixequen un mur verd literal que no deixa veure els cotxes i motos que passen al teu costat. Forma part de la neonaturalització de la ciutat, que dona imatges impactants que recorden els referents distòpics de pel·lícules i llibres com Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, amb el gris del ciment superat per la força de la vida verda. Barcelona ha aprofitat l’onada transformadora que va implicar el confinament i altres mesures derivades de la propagació del coronavirus en el nostre entorn. Si els ocells van tornar als nostres arbres i els senglars es van saltar els límits urbans per la Diagonal a la primavera, l’estiu ha portat fins i tot libèl·lules el Fort Pienc, i l’efecte s’ha multiplicat de manera idèntica a totes les urbs del món.

 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La pandèmia s’ha convertit de manera paradoxal en la principal aliada en la lluita contra el canvi climàtic. Un poble holandès, Arnhem, de 150.000 habitants, ha decidit ara impulsar la seva mesura estrella ambiental: convertiran el 10% dels seus carrers en vies verdes, i per fer-ho els despavimentaran, perquè han comprovat que la temperatura puja terriblement per l’efecte de la calor sobre la superfície de ciment. També prohibeixen construir a les zones més ventoses, per facilitar la circulació lliure de l’aire i el seu efecte ventilador, i allà on hi ha més concentracions d’edificis es frenarà el creixement de pla. Fins i tot plantegen activar un sistema d’ajuts públics perquè els promotors privats s’afegeixin a la verdificació de la ciutat i substitueixin l’asfalt per vies verdes.

Barcelona fa passos en el mateix sentit i, després d’haver reduït la poda i la sega de la vegetació, ¿serà capaç de despavimentar carrers? Reorientar el trànsit rodat amb nous paràmetres que no causin col·lapse seria tot un repte i l’experiència de les superilles, un laboratori de proves de la pacificació urbana sense precedents, pot ser la guia perfecta per abonar aquest gran salt.  Si el coronavirus ens ha portat aires ‘vintage’ a l’oci, paga la pena recordar aquells temps en què l’asfalt era la modernitat i el valor d’un barri es disparava el dia en què l’ajuntament beneïa l’arribada de màquines per pavimentar. Futur i passat poden enllaçar-se en un present immediat en aquests temps estranys.