Prudència en la fase final

Com havia reclamat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i com havia sol·licitat el Govern davant del Ministeri de Sanitat, de la reunió entre el ministre Salvador Illa i la consellera Alba Vergés s’ha derivat l’avenç a la fase 3 abans del previst i a diferència del que passa a la Comunitat de Madrid. Principalment, perquè l’evolució dels factors de risc epidemiològic ha anat a la baixa de manera notable, i per la baixa incidència de nous casos i de la taxa de contagi, indicadors que Catalunya ja està en condicions d’afrontar una nova etapa, «perquè les coses s’han fet correctament i hi ha hagut una actitud de prudència». Són paraules del ministre de Sanitat i són, també, l’exemple d’una elogiable col·laboració entre administracions, amb un to de respecte mutu. Es pot ressaltar, en aquest sentit, que la gestió de la crisi epidèmica ha tingut moltes fases i que no sempre hi ha hagut sintonia institucional, amb biaixos ideològics i partidistes. Serà necessari valorar la responsabilitat de cadascun dels actors polítics, però també convé destacar que, en les últimes setmanes, Catalunya ha actuat amb la prudència que ha citat el ministre. 

Més enllà de les qüestions estrictament sanitàries, les més decisives, l’avenç a la fase 3 també respon a criteris de seguretat de la població davant de la perspectiva de la imminent revetlla de Sant Joan. Per evitar un previsible col·lapse a les carreteres, amb l’extensió de la mobilitat, el fet que pugui dur-se a terme l’operació sortida –de fet, l’inici de la temporada estival– de manera esglaonada té com a objectiu minimitzar uns riscos que no només es donaran a la xarxa viària sinó en la mateixa percepció que la ciutadania pugui tenir sobre el final d’aquest període excepcional. 

Malgrat la bona notícia que significa l’entrada en la nova normalitat, convé ser cauts i previnguts, exercir la prudència des de la responsabilitat individual, amb l’assumpció d’unes mesures que no s’han de contemplar com una imposició normativa sinó com una necessitat col·lectiva. El rebrot del virus que s’ha produït a la Xina, per exemple, o els auspicis dels especialistes sobre possibles crisis futures, ens han d’escudar contra una relaxació que, sent previsible, no s’hauria de convertir en una pauta. Hem de recordar que el virus continua present i que l’impuls a l’economia, i sobretot al sector turístic, és compatible amb continuar mantenint les mesures de prevenció per evitar repunts indesitjables. Una ràpida detecció, a través de l’impuls dels PCR en l’assistència primària, i accions contundents en cas de rebrots, seran instruments decisius en el futur immediat. I la disciplina social, que no ha de ser enemiga d’una celebració fins i tot tímida però esperançadora.