Desescalar sense descontrolar

Aquesta quarta pròrroga comença amb el que han anomenat ‘desescalada’, les progressives mesures de recuperació de llibertats i drets. El repte per a tots els governs del món és gegantí: interrompre el sistema a molts nivells durant un temps desconegut i intentant que el mal sigui el més reparable possible. No és senzill ni simple. Cap govern està preparat per a una cosa així, el que sí que pot és tenir estructures i òrgans resilients i intentar recolzar-se en el millor coneixement i experiència possibles. Sembla que el Govern així ho ha fet, ja que el grup assessor de Moncloa en el disseny de l’anomenada ‘desescalada’ és interdisciplinari i divers quant a indicadors d’edat i gènere –segueix pendent que també incorporem pluralitat quant a l’origen–. Si sabrem respondre bé a aquesta progressiva recuperació de drets i llibertats o no serà part de l’èxit o fracàs, ja que un repunt en els contagis ens portaria a una segona onada que complicaria la situació general encara més. Les claus són: la resistència dels treballadors públics, la col·laboració ciutadana i la col·laboració comercial i empresarial. 

Durant aquest temps, l’Estat ha desplegat tota la seva maquinària i recursos per donar resposta a la crisi. Els àmbits públics han doblat esforços i serveis i hi ha sectors en els quals el nombre de persones contagiades és altíssim. En aquests sectors, principalment sanitari, forces de seguretat i gabinets de crisi, és necessari disposar de possibles substitucions i reemplaçaments que es preparin durant aquesta baixada epidèmica per si hi ha un nou increment. 

En segon lloc, la ciutadania és clau. Entenent l’extrema dificultat de dissenyar i gestionar un pla que tingui en compte tots els col·lectius, però que alhora redueixi els possibles riscos, és imprescindible que les informacions científiques i tècniques siguin clares i concises. A mesura que anem recuperant la nostra llibertat de moviments necessitem que els qui fan les rodes de premsa donin directrius cohesionades i úniques perquè la ciutadania sàpiga a què adaptar-se en lloc de portar a una laxitud en el compliment.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Finalment, en la desescalada són vitals totes aquelles persones que s’enfronten a recuperar l’activitat econòmica fora de les seves llars. Han de comptar amb recolzament no només econòmic com s’ha previst sinó a nivell logístic i tècnic perquè puguin col·laborar en una desescalada exitosa.

És a dir, es tracta d’aconseguir que no només després de la crisi sanitària sinó també durant, siguem una societat resilient. Forts però flexibles per adaptar-nos constantment als canvis. Crítics i exigents, però solidaris i col·laboratius. Els governs no fan aquesta tasca en solitari, allunyats en bombolles com si fos un tauler de joc. Ho fan amb vides humanes al davant i també amb vides humanes a la llunyania, les que hauran de sobreviure i recuperar-se d’aquesta crisi. El sistema continua pressionant fort i l’economia continua decidint al món. Un virus ens ha fet veure que pot passar per sobre. Ara queda veure què n’aprendrem.