Feliç No-Sant Jordi

Entrem en aquesta columna a través d’una endevinalla: ¿En què s’assembla un corb a una taula d’escriure?

Jo només transmeto l’endevinalla, que en realitat li fa el Barreter a Alícia durant un berenar boig al País de les Meravelles. Potser un personatge una mica trastocat per culpa del mercuri que inhalaven els artesans de barrets i una nena que menja bolets al·lucinògens siguin els millors personatges a qui recórrer per entendre l’estranyíssima realitat a què ens enfrontem.

Podríem dir que un escriptor s’assembla a un corb en què sap alimentar-se de la desgràcia i a una garsa en què pinça tot el que brilla, fins i tot a les escombraries. Aquests mateixos escriptors, acostumats el dia de Sant Jordi a exhibir-se davant dels seus lectors, que s’han quedat engabiats aquest any a casa. I tot i així, haurem d’esperar al final d’aquest text per intentar aclarir la qüestió que l’encapçala.

En una altra escena, ja travessat el mirall, Alícia es creua amb Gep Boterut, també conegut com a Humpty Dumpty, el personatge amb pinta d’enorme ou. Ella li fa una observació sobre la seva corbata, que en realitat interpreta com si fos un cinturó, i ell li diu una cosa que podria servir-nos: «Va ser un regal del Rei i de la Reina com a regal de no-aniversari». Alícia s’estranya davant d’aquesta invenció: «¿Què és un no-aniversari?» I contesta que ella prefereix els regals d’aniversari. El gran ou sacseja el seu fràgil i ovalat cap: «¿Quants dies a l’any són no-aniversari?» La resta és fàcil: si el teu aniversari és només un dia, és no-aniversari cada un dels altres 364. Així que pots rebre, almenys, 364 regals. ¿Com preferirà algú en el seu seny un regal d’aniversari que 364 regals de no-aniversari?

La lògica és tan aclaparadora que un pateix perquè aixafi el mateix ou, que podria afegir que el mateix podria aplicar-se als llibres i a Sant Jordi. És dramàtic (sobretot per a llibreries i editorials) que no es pugui regalar un llibre en la diada del llibre, però si ens proposéssim celebrar No-Sant Jordi en el futur, està clar que no dependríem tant d’aquesta jornada.

Notícies relacionades

Trump es juga la presidència

Cops a la porta de la desgràcia

Ara que la gestió de què fer amb Sant Jordi, amb les seves anades i vingudes, ha recordat bastant la psicodèlia de Lewis Carroll, potser ens hem de fiar de què han de dir autoritats en la matèria de l’il·lògic com el Barreter i Gep Boterut.

¿Que en què s’assembla un corb a una màquina d’escriure?, es pregunta, ja impacient, Alícia i potser també el lector d’aquesta columna. «No en tinc ni la menor idea», respon el Barreter, que havia plantejat la pregunta. Potser aquesta crisi tampoc tingui una resposta unívoca. Però els lectors i la gent d’aquest sector hauríem d’estar acostumats a disfrutar dels llibres no perquè ofereixin respostes contundents, sinó perquè saben plantejar preguntes adequades. Mentre ens inventem una solució a l’endevinalla, podem continuar pensant i qüestionant i regalant i llegint llibres cada dia de No-Sant Jordi.