Trump contra la Granota Gustau

Aquest tio de color taronja fa temps que està obsessionat amb la destrucció de Barri Sèsam i l’aniquilació de criatures de pelfa de tots els colors, de la mateixa manera que pretén silenciar tota dissidència de la idea d’americà blanc i sa. I és normal, perquè ell defensa una dieta de Coca-Cola i hamburgueses, perquè menysprea les minories i deporta els immigrants, perquè el seu discurs desafia la idea de la veritat, fins al punt que podria dir que aquí és allà i allà és aquí. D’aquí ve que acusi els muppets de pesta woke, de radicals d’esquerres, i per això va emetre una ordre executiva per retallar els fons de la PBS, la televisió pública que els va crear.

La malvolença ve de lluny. A finals dels vuitanta, Barri Sèsam va convertir Trump en una marioneta, de nom Donald Grump i amb un pentinat delirant, que pretenia acabar amb el carrer dels muppets per aixecar-hi la Grump Tower, una enorme torre de cubells d’escombraries.

Barri Sèsam s’havia creat el 1969 per reduir la bretxa racial i de classe. Grans parts de la població trigaven a escolaritzar els fills o no podien permetre’s les escoles bressol, així que es va decidir impulsar un programa educatiu que els ensenyés les nocions més bàsiques: el número cinc, què és a dalt i que a baix, i que ningú és menys important pel seu color, el seu accent o la seva mida. Trump i la resta de ninots de l’extrema dreta (també els del nostre país) basen tota la seva agenda a cabotejar consensos tan mínims com aquests. I hem arribat a aquest punt en el qual un ha de defensar, en un món dominat per adults encallats en la fase anal, les idees més infantils.

Notícies relacionades

Menys humanitat

EL BCE aspira a l’estabilitat

Els muppets han sigut el termòmetre moral de cada època: van introduir personatges llatins o afroamericans quan aquests no apareixien a la pantalla, van parlar de dieta saludable i de canvi climàtic, van conscienciar de l’autisme o l’addicció a les drogues, van mostrar una parella de gais en un pis, van fer especials sobre el racisme davant de l’assassinat de George Floyd.

Els mites clàssics ja ens parlaven de com Prometeu en realitat hauria creat també figuretes humanes color violeta o blau cobalt, però que Zeus, maldestre i superb, se les va carregar sense voler, per la qual cosa al final som el que som. Però a nosaltres ens ho va explicar la Granota Gustau, en aquesta cançó Bein’ green, en la qual ens diu que no és fàcil ser verd, del color de les fulles, de les coses més ordinàries, i lamenta que qualsevol el pugui trepitjar per confondre’l amb l’herba, però en la tercera estrofa s’adona que el verd és el color de la primavera, dels enormes oceans i dels altíssims arbres. Millor, on anirem a parar, ser verd que taronja. Defensar Gustau davant Trump és elemental però, per desgràcia, urgent.