13 d’ag 2020

Anar al contingut

AL CONTRAATAC

La veu

Ferran Nadeu

M'agradaria que deixéssim de sentir-nos protagonistes d'una pel·lícula apocalíptica de Hollywood i que tornéssim a ser persones normals, o almenys d'una pel·lícula europea

Dilluns va tornar Toni Clapés a la ràdio. Em va avisar un amic, jo ja gairebé he deixat de llegir els diaris i de veure els noticiaris, no vull saber res més del coronavirus, quan en trobin una vacuna que m’avisin.

No vull saber els sentiments íntims de ningú més sobre això, no vull saber a què dediquen les hores ni el que cuinen, no vull més articles de ciència-ficció sobre com serà el món després d’això (no ho saben, no ho sabem, necessitem temps, pensar, veure, una mica de distància), no vull llegir ni una paraula més sobre la conveniència de les mascaretes, si almenys fossin antifaços, però són tan lletges.

L’altre dia anava pel carrer i una senyora em va interpel·lar per què no portava mascareta, em vaig parar amablement a explicar-li que no són obligatòries i que, tot i que ho fossin, no era assumpte seu el que jo fes o deixés de fer, també em van venir unes ganes terribles de dir-li aquella frase que he escoltat alguna vegada a Juan Marsé: «Si s’avorreix, senyora, compri’s un lloro.» Però em vaig controlar. Ella anava embotida en una espècie d’escafandre. Afortunadament, un cavaller que passava per allà es va aturar per donar-me la raó. No vull saber com moren (malament) els avis, ni com estudien (malament) els nens, ja ho he vist, les dues coses en primera persona.

M’agradaria que deixéssim de sentir-nos protagonistes d’una pel·lícula apocalíptica de Hollywood i que tornéssim a ser persones normals, o almenys protagonistes d’una pel·lícula europea.

Un dels grans

Imaginin, doncs, la meva alegria a l’assabentar-me que Toni Clapés havia tornat. ¡Uf! Vaig pensar, ¡per fi! ¡Quina alegria! Una bona notícia i una notícia que a més no té res a veure amb el coronavirus. Una veu càlida, intel·ligent, divertida, gens encantada d’haver-se conegut, antirollista i antimoralista, poc o gens donada als discursos heroics sentimentals. Un dels grans. Si m’ho demanés ell, fins i tot em posaria l’antifaç, perdó, la mascareta. «Benvingut, Sr. Clapés».