No hi ha absolució a Europa

L’error no deixa espai a l’ambigüitat. Segons el tribunal, no hi va haver ni un objectiu ocult ni persecució ideològica. Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez no van ser empresonats per ser independentistes, sinó per haver participat en uns fets que el mateix TEDH qualifica d’"inusuals i greus", que van vulnerar la legalitat i van amenaçar l’estabilitat constitucional de l’Estat. Els seus partits, ERC i Junts, recorda el tribunal, van seguir actius, van presentar llistes a les eleccions del 21 de desembre del 2017 i van obtenir representació i van poder proposar candidats a la presidència de la Generalitat.

La decisió, la primera que emet el TEDH sobre el procés, avala l’actuació del Suprem i desautoritza el relat d’una justícia espanyola parcial o venjativa. No hi va haver arbitrarietat, sinó un esforç, segons el tribunal, per equilibrar els drets individuals amb la protecció de l’ordre democràtic. Estrasburg recorda que en circumstàncies excepcionals com les viscudes a Catalunya després de la declaració unilateral d’independència, els Estats poden adoptar mesures restrictives per salvaguardar el sistema constitucional. Per això, aquesta resolució marca un punt d’inflexió: l’expectativa d’una absolució arribada des d’Europa es debilita després de la confirmació del màxim tribunal europeu que a Espanya es van respectar les garanties jurídiques.

La política, per la seva banda, ha seguit el seu curs i amb la llei d’amnistia hi ha un nou marc per afrontar les conseqüències del procés. L’amnistia va néixer, entre altres propòsits menys justificables sota criteris d’interès general, per substituir la lògica del càstig per la de la convivència i afavorir la normalització institucional, política i social. No obstant, la seva aplicació s’enfronta a dificultats derivades de la interpretació dels tribunals, especialment en els casos de malversació arran de la doctrina europea sobre la protecció dels fons públics, que afegeix complexitat al procés i manté l’assumpte sota la mirada de la justícia europea. El recorregut de l’amnistia, per tant, no es decideix únicament en els tribunals espanyols: el desenllaç, una vegada més, dependrà també d’Europa.

I a l’espera que resolgui, la justícia espanyola ha d’aplicar la llei amb rigor, independència, sense pressions i evitant la inseguretat jurídica. Un context complex en què revifar debats que Estrasburg ja ha donat per conclosos o insistir en una absolució moral per uns fets políticament i jurídicament reprovables no només aviva el conflicte entre institucions sinó que també alimenta la polarització i retarda la completa normalització que Catalunya i el conjunt d’Espanya necessiten.