No ens enganyin més, sisplau

Jo demanaria, si és possible, és només una petició d’un paio a qui li agrada el futbol, no amb la passió que li professa al beisbol, que, si pot ser, només si pot ser, no ens enganyin més.

Si l’entrenador del Barça del partit d’ahir a la nit a San Paolo, Nàpols, hagués sigut qualsevol altre que no fos el nouvingut Quique Setién, potser Éric Abidal i Óscar Grau volarien demà (o avui mateix) a Qatar per tornar a temptejar Xavi Hernández.

Dic que estaria bé que no ens enganyessin més, els que manen i els que dirigeixen la plantilla, ja que no paren de dir mentides sobre el llegat que han recuperat, diuen de Johan Cruyff. Sisplau, deixem d’utilitzar el nom del ‘Profeta del gol’ en va, sobretot si el primer que fem, en el primer partit seriós de la nova era, és renunciar al 4-3-3 i apostar per un controlador i avorrit 4-4-2.

Messi no menteix

Almenys Leo Messi, que ahir a la nit va jugar un dels pitjors partits de la seva vida al temple de Diego Armando Maradona, allà on tothom l’esperava com si fos el Papa, ja que detesta ser anomenat 10, no ens enganya. Messi va dir que no els arribava per guanyar la Champions i tindrà raó. El partit del 10 va ser, simplement lamentable, quan tothom pensava que, en honor al ‘Pelusa’, posaria l’estadi que va adorar Maradona dret. I no una, sinó deu vegades. Doncs no, ni una.

No es poden fer les coses que ha fet el Barça, no pot mantenir-se el discurs de Setién amb partits tan lamentables, tan pobres, tan avorrits, tan fats, tan poc Barça com el que vam patir ahir a la nit. És ara quan un volgués insistir en el que s’ha dit: el Camp Nou no va xiular les 1.005 passades de l’altre dia, el que va xiular la gent blaugrana va ser aquest jugar per jugar, tocar per tocar, avorrir les ovelles i, al final, arrencar un empat que, d’acord, sí, és un gran resultat per a la tornada (per cert, sense Vidal, l’amic i protegit de Messi, i sense Busquets), però que deixa molt a desitjar sent el Barça, diuen, un dels favorits per guanyar la Champions. Bé, segons Setién, tan favorit com els altres favorits. No sé què li veu aquest senyor al seu equip, però, al marge d’estar encantat per haver debutat a la Champions, allò d’ahir a la nit el va haver de deixar molt insatisfet.

El discurs de Setién

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Perquè, quan dic que no ens venguin euros a cinc pessetes, em refereixo, precisament (i ho sento, o no) al discurs de Setién, que, ahir a la nit, sens dubte, va haver de tardar una estona a agafar el son perquè, sí, va arrencar un bon empat però de forma lamentable. I a ell, segons va explicar el primer dia que va arribar (i fins i tot es va veure obligat a matisar-ho) no li agrada guanyar (o empatar) jugant malament. Encara més, se’n va a casa emprenyat.

Doncs, més o menys, com se’n van anar a dormir tots els culers. En aquests moments hi ha cinc o sis equips moltíssim millors que el Barça. I sobretot equips amb més ganes de jugar a futbol, més energia, més idees i més intencions de golejar que aquest Barça reconstruït no se sap per qui ni per a què.