La guineu blanca

Pot ser que molts pensin, jo, per exemple, que Joan Laporta i el seu seguici, no diguem ja l’aparell informatiu i els seus reiterats èxits comunicatius, tenen ja molts embolics per afrontar com per dedicar-se a altres coses que no siguin disfressar les seves mentides amb atacs despietats, això sí, a través dels seus periodistes creients, a l’Ajuntament de Barcelona, que segueix mut, mirant cap a una altra banda (com les desenes d’executius i empleats que han deixat el club, còmplices de tot el que està passant) quan, simplement, podria dir, l’Ajuntament, dic, els molts edificis que s’estan reformant, com hospitals i escoles, per exemple, amb els permisos oportuns entre altres coses perquè, en cap cas, les parts dels edificis que es continuen utilitzant estan exposades que els caiguin a sobre tones i tones de ferro, per exemple.

Bé, doncs això, al no poder prestar-li l’atenció deguda a un munt de coses que els afectaran en el futur immediat, el Barça segueix immers, per exemple, no ja en el fracàs de la reconstrucció del Camp Nou, sinó que, quatre anys i 127 dies després, que es diu aviat, el Barça continua sense oferir i passar comptes quan toca, continua ocultant la veritat dels números als seus amos i, el que és pitjor, continua fitxant sense poder inscriure els futbolistes. Senyors i senyores, quatre anys i 127 dies després, el Barça segueix sense fair play. Ni 1x1, ni 2x2, ni 3x3. Joan Laporta, Alejandro Echevarría i el doctor, que no en Economia, Ferran Olivé (a Rafa Yuste ja se l’han tret de sobre i, ara, pretenen enviar-lo a l’Aràbia Saudita), intenten anar apagant els incendis que ells mateixos provoquen. I és per això, no per una altra cosa, que Florentino Pérez els va menjant terreny en allò que més interessa a l’amo del Reial Madrid: el futbol, els resultats, els àrbitres, guanyar, sobretot guanyar.

Al dictat de l’‘ésser superior’

Notícies relacionades

Ricky Rubio, jugar de la Penya: «Qui vol tornar soc jo, i estic preparat. Ho disfrutaré»

Berni Álvarez, conseller d'Esports: "Estem orgullosos de poder dir que a Girona, a la Costa Brava, i a Catalunya es farà la millor Ryder de la història"

Que el Barça s’hagi deixat fer els gols que s’ha deixat ficar en la pretesa i irrisòria revolució que el president Rafael Louzán ha executat en el Comitè Tècnic Arbitral, al dictat i desig de l’ésser superior i els guionistes de Real Madrid TV, pot tenir conseqüències gravíssimes per a LaLiga (del Barça). Mentre Hansi Flick intenta treure el cap i decidir què fer amb 35 futbolistes, Flo prepara una alfombra vermella (o negra) a Xabi Alonso perquè es noti el menys possible la falta de Kroos i el declivi del millor Vinícius. ¿Com? Amb un munt de madridistes en el nou aparell arbitral que han dissenyat.

Hi segueix Yolanda Parga, ara, a sobre, component de junta directiva de l’RFEF, dona de Megía Dávila, delegat del Reial Madrid; arriba Fran Soto, que diu que és del Celta, però amb caires madridistes i, de sobte, aterra, com a responsable de la sofisticada intel·ligència artificial (IA) que decidirà les designacions, ascensos i descensos, el hacker Chema Alonso, que no és que sigui del Reial Madrid ¡és que presumeix, fanfarroneja que és del Reial Madrid! I, a sobre, es riu del Barça, escrivint Barsa, amb s. Pura conya, vaja. Amb aquests bous llauraran... els camps de Primera davant la despreocupació del Barça.