Marc Márquez aconsegueix que els rivals el vegin imbatible

Es nega, per complet, a considerar-se el millor Marc Márquez Alentà de la història i no perquè pensi en el Márquez del 2014, quan va guanyar el títol amb 67 punts més que Valentino Rossi i sumant 13 victòries (10 de consecutives), o recordi el Márquez del 2019, quan es va emportar el títol amb 151 punts més que Andrea Dovizioso i guanyant 12 grans premis. No, no, no vol reconèixer-se com el millor Marc Márquez Alentà de la història, potser perquè pensa, arribat aquest grau de confiança, eficàcia, domini i coratge, que tot és millorable. El Caníbal pensa que encara pot ser millor del que és.

"Sí que puc dir que estem davant un dels millors Marc Márquez de la meva carrera, això sí que ho reconec", va comentar a EL PERIÓDICO abans d’abandonar Brno (República Txeca), junt amb el seu germà Àlex, capbaix, derrotat el cap de setmana i sobre el qual ha sumat 37 punts més d’avantatge. "És evident que, en aquesta primera part del 2025, m’he retrobat amb el millor Marc, per exemple, del 2019, que és on ho vaig deixar després de patir la maleïda lesió. Aquell era un Marc que tenia una enorme confiança en tot el que feia, al qual li sortia tot i disfrutava sobre la moto. A aquest Marc i al del 2019, és clar, sí que m’hi assemblo".

Márquez sí que reconeix que ha recuperat moltes de les sensacions que tenia d’aquells anys triomfals. "He tornat a disfrutar sobre la moto i em torna a encantar córrer, competir. He tornat a dominar la moto. I sí, és clar, continuo cometent errors, som humans. Errors que em fan mal i molt, com la caiguda d’Austin (Texas, EUA), dominant la cursa, o Jerez, tot i que aquesta em fa una mica menys de mal. Crec que soc un pilot més calmat, tot i que amb la mateix gana i determinació de sempre, ja que això és el que marca la diferència a la pista".

Un periodista britànic li suggereix si està pensant a conquerir el seu novè títol i empatar en ceptres mundials amb el seu màxim rival, ¿enemic?, Valentino Rossi, a casa del Doctor, és a dir, a Misano, a 13.200 metres de la mansió del nou vegades campió del món, quan encara faltaran sis grans premis. "No em coneixes, no pensaré mai ni diré una cosa així [somriu]. Una cosa sí que et diré: quan tornem de vacances [Àustria, 17 d’agost], només pensaré en el títol, amb la idea que només jo puc perdre aquest campionat; per tant, tocarà gestionar les curses i, si un dia o dos no es pot guanyar, doncs conformar-se amb el que sigui".

Durant molts anys, després de moltes de les seves 94 victòries al Mundial, el més gran dels Márquez sempre ha reconegut que no li agrada, o li agrada menys, guanyar de la manera imparable, en solitari, que està guanyant aquest any, amb una solvència (gairebé) ofensiva. "D’acord, sí, solia dir que no m’agrada guanyar així. És més, aquest any el meu millor record, de moment, és la victòria a l’esprint d’Alemanya, amb remuntada i un puntet de risc. Guanyar d’aquesta manera et provoca una explosió interior especial. És com guanyar en l’última volta o en l’últim revolt. Però no em cansaré de guanyar com guanyo ara, visc millor, més tranquil".

La calma de l’experiència

D’aquesta assenyada reflexió, passem a parlar del nou Marc Márquez, del Marc 2.0, del Marc alguna cosa més, com el defineix el mànager italià Carlo Pernat, l’home que va provocar el boom Rossi i que, ara, segueix representat un munt de pilots del pàdoc. "No sé si soc un nou Marc, però sí que soc un Marc més calmat, més pausat, que pensa una miqueta més, no molt més, no, però sí una miqueta més les coses. Les decisions en calent ja les prenc amb una mica més de calma, de pausa. Un canvia molt dels 20 als 30 anys, ¡imagina’t quan et passa el que em va passar a Jerez 2020! Et passes el dia reflexionant i això, vulguis o no, deixa una empremta".

Li pregunto si no creu que ja ha instal·lat una por escènica en tots els seus adversaris, a la graella de MotoGP, ja que els rivals comencen a pensar que només tenen possibilitats de guanyar, si ell cau. "Potser sí, però ¿no és d’això del que es tracta? Vull dir, ¿no és aquest l’objectiu de tot esportista, que els seus rivals pensin que els costarà molt derrotar-lo? Si he provocat aquesta sensació en els meus col·legues, estic en la bona línia. Una cosa tinc clara: aquesta sensació no es provoca parlant amb la premsa, no. S’aconsegueix destrossant-te al gimnàs, entrenant de valent a la pista amb José [Martínez, el seu assistent i espàrring] i, per descomptat, competint fort als circuits".

Notícies relacionades

Sense Juan Ayuso no hi ha paradís al Tour

Cata Coll: "En els partits vaig amb el cap fred i amb el cor calent"

Hi ha qui pensa que ja s’ha arribat a la situació privilegiada que Marc Márquez va tenir en els seus anys triomfals d’Honda, quan l’única RC213V que guanyava era la seva. Ahir, sense anar més lluny, per primera vegada en molts grans premis, al podi, només hi havia la Ducati de MM93, acompanyada de l’Aprilia de Marco Bezzecchi i la KTM de Pedro Acosta.

"Continuem tenint la millor moto, per descomptat. Penso que aquest ha sigut un cap de setmana molt especial, ni Pecco ni Àlex s’han sentit còmodes. Per descomptat que la resta de marques estan millorant, especialment Aprilia i KTM, però si mires el Mundial, les tres primers són Ducati (Marc, Àlex i Pecco) i la del meu germà és de l’any passat". I acabem parlant, poc, ja que va ser una exhibició total, de la victòria de diumenge. "Va ser una cursa controlada", va dir Marc, que a la pregunta de si creu que, atesa la seva superioritat, està jugant amb els rivals, va dir: "Jo respecto molt el meu esport i respecto molt els meus companys, els meus adversaris, i penso continuar competint amb la mateixa intensitat que he fet fins ara", va sentenciar.