Anar al contingut

LA NOVA LEGISLATURA

El gran silenci

JORDI COTRINA

El gran silenci

Jordi Mercader

La manera més eficaç per fer fracassar una negociació és filtrar algun detall de les converses en curs. Una indiscreció intencionada posa en guàrdia els contraris, desencadena la sospita de deslleialtat entre els negociadors, incomoda els partidaris desinformats i el filtrador ja té excusa per trencar els contactes al·legant falta de lleialtat. De moment, la negociació sobre com pot negociar-se una possible sortida per al conflicte polític català després de la investidura de Pedro Sánchez està respectant el principi de la prudència, tot i que no agradi a la gent del PP i Ciutadans que preferirien un ‘reality show’. Aquesta és una prova que tot progressa adequadament; l’altra és que JxCat i la secció legitimista del Govern de la Generalitat emeten senyals de dubte, temen que ERC, el PSOE i el PSC surtin amb la seva, deixant-los al marge del primer intent seriós de diàleg.

Aquest Gran Silenci, gairebé tan estricte com el dels cartoixans de Grande Chartreuse, palanqueja l’optimisme. El fet de mantenir-se els contactes després de tres reunions (que sapiguem) indicaria que existeix bona voluntat, que tots tenen consciència que està en joc un govern progressista a Madrid, el fet d’encendre un llum en el negre túnel construït durant els últims set anys i la recuperació per part d’ERC de la seva autonomia respecte de JxCat. És molt i cap dels implicats sortirà ben parat si al final tot fracassa. Uns tenen més pressa que d’altres. És innegable, no obstant, fins ara els socialistes han sabut armar-se de paciència (fins i tot Carmen Calvo) per no posar a prova la prudència d’ERC, sempre observant de reüll les temptatives electoralistes de Puigdemont.

Sabem, doncs, que continuaran veient-se, parlant dels instruments adequats i possibles per negociar, de pressupostos, de calendaris d’avanços concrets, d’actituds i respectes per mantenir vius els contactes; també sabem que estan molt pendents, especialment ERC, de les circumstàncies que poden modificar en els pròxims dies l’estat d’ànim dels partidaris del nou pragmatisme i aguditzar l’oposició dels integristes de la CUP, dels CDR, dels habituals de JxCat i fins i tot d’alguns dels seus militants. Per això la cura exquisida a no cometre cap error de càlcul amb els temps i les paraules, com a mínim fins al cap de setmana del seu congrés.

Des del dia de la Loteria Nacional fins al sorteig de la Grossa de Catalunya hi hauria prou temps per tancar aquesta fase preliminar (d’haver-hi un acord), una vegada aclarides les incògnites judicials, penitenciàries i polítiques que no deixen dormir ERC, i de retruc tampoc Pedro Sánchez. Cada dia serà més difícil preservar el secret de les converses i suportar les pressions dels adversaris, que multiplicaran les insinuacions malicioses de suposats acords susceptibles de ser catalogats com d’alta traïció pels respectius guardians de les essències. Totes les parts tenen els seus còdexs sagrats.