EN CLAU EUROPEA

Europa, captiva dels Estats Units a l'Iran

La UE es veu impotent per salvar l'acord nuclear iranià a causa de la seva dependència militar i econòmica de Washington

Trump recorre a la intimidació contra els seus aliats europeus perquè es pleguin a les seves exigències politicocomercials

3
Es llegeix en minuts
US President Donald Trump speaks to reporters before a meeting with Senate Republicans on Capitol Hill March 26  2019  in Washington  DC   Photo by Brendan Smialowski   AFP

US President Donald Trump speaks to reporters before a meeting with Senate Republicans on Capitol Hill March 26 2019 in Washington DC Photo by Brendan Smialowski AFP / BRENDAN SMIALOWSKI (AFP)

L’acord nuclear amb l’Iran del 2015 és un dels èxits diplomàtics més grans de la Unió Europea (UE) i és clau per a l’estabilitat de l’Orient Mitjà i la seguretat europea. Però Europa no té la força econòmica i política per preservar-lo davant de la decisió de l’Administració nord-americana de Donald Trump de destruir-lo, malgrat que va ser aprovat amb el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i que l’Iran l’ha complert.

Al gener, la responsable de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, va afirmar: “Els europeus no podem acceptar que una potència estrangera, ni tan sols el nostre amic i aliat més pròxim, prengui decisions sobre el nostre legítim comerç amb un altre país. Aquest és un element bàsic de sobirania”. No obstant, les debilitats polítiques i econòmiques europees impedeixen a la UE estar a l’altura de les seves declaracions.

Europa no només depèn dels EUA per a la seva defensa a través de l’OTAN, sinó que també l’economia de la UE depèn de l’accés al mercat i al sistema financer nord-americà, i per això no s’atreveix a desafiar Washington. Els Estats Units són el primer soci comercial de la UE i la destinació del 20,8% de les seves exportacions per valor de 406.000 milions d’euros el 2018. L’Iran, al contrari, és un soci comercial testimonial (0,5% de les exportacions europees). La UE està ja immersa en una guerra comercial amb els EUA, després que Trump imposés aranzels addicionals a l’acer i l’alumini europeu, que amenaça d’estendre als automòbils en sis mesos si Europa no es plega a les seves exigències.

Amenaces

Trump es va retirar de l’acord nuclear iranià el maig del 2018, va imposar de forma unilateral noves sancions econòmiques a Teheran i va amenaçar de sancionar les empreses europees que invertissin o comerciessin amb l’Iran. Al novembre, EUA també va prohibir a la resta del món comprar petroli iranià i l’abril passat va suprimir l’exempció de sancions que havia permès a Itàlia, Grècia, la Xina, l’Índia, el Japó, Turquia, l’Iraq, Corea del Sud i Taiwan continuar comprant cru iranià. Trump ha estès aquest mes de maig les sancions a la indústria metal·lúrgica iraniana. A més, Washington ha inclòs en la seva llista d’organitzacions terroristes la Guàrdia Revolucionària iraniana amb presència a tots els sectors econòmics, el que exposa a sancions nord-americanes qualsevol empresa que tingui tractes amb el país.

Tot i que la UE, la Xina i Rússia han reafirmat la seva voluntat de mantenir viu l’acord nuclear, l’hostilitat dels EUA i les sancions nord-americanes han privat l’Iran dels beneficis econòmics promesos al pactar l’acord. Els grans projectes d’inversió de companyies europees han quedat suspesos per l’amenaça de les sancions dels EUA. Teheran va anunciar el 8 de maig passat que, si la UE, la Xina i Rússia no alleugen l’asfíxia econòmica del país i esquiven les sancions unilaterals nord-americanes, deixarà de complir alguns aspectes de l’acord en el termini de 60 dies.

Alemanya, França i el Regne Unit van crear el 31 de gener un mecanisme especial denominat INSTEX per facilitar el comerç de la UE i la resta del món amb l’Iran sense implicar transaccions bancàries per esquivar les sancions dels EUA. Però les limitacions operatives del mecanisme i la seva focalització inicial en productes farmacèutics, equip mèdic i aliments no han resolt el problema.

Multes milionàries

Notícies relacionades

La UE s’ha plegat fins ara a les multes milionàries, de caràcter extraterritorial i contràries al dret internacional, que aplica els EUA als que no respecten els seus dictats unilaterals. Per exemple, el banc BNP Paribas va ser sancionat el 2015 amb 7.900 milions d’euros per no respectar sancions nord-americanes a l’Iran, Cuba i el Sudan. El Deutsche Bank també va ser sancionat amb 231 milions per realitzar transaccions amb entitats de l’Iran, el Líban, Líbia, Birmània, Síria i el Sudan, que Washington havia prohibit. Alstom va ser comprada per la nord-americana General Electric el 2014 després que els EUA li imposés una multa de 691 milions. Les empreses europees accepten les sancions per no perdre l’accés al mercat nord-americà i a les transaccions en dòlars.

La passivitat europea ha estimulat un creixent recurs de Washington a la intimidació per obtenir les seves finalitats politicoeconòmiques. Així, els EUA amenacen de sancionar les firmes europees que inverteixin en el gasoducte Nord Stream 2 per poder incrementar les seves exportacions de gas liquat a la UE, i d’adoptar represàlies si la política de Defensa europea li fa perdre contractes de venda d’armaments. La reactivació al març de la llei Helms-Burton per autoritzar demandes judicials privades als EUA contra les empreses gestores de béns i instal·lacions nacionalitzats durant la revolució cubana de 1959 n’és un altre exemple.