Anar al contingut

OPINIÓ

Un Pulitzer per riure

Gerardo Gazia Photoshot

Un Pulitzer per riure

Jordi Puntí

Els grans jurats dels premis literaris no solen escollir novel·les d’humor. Per algun malentès esnob, a l’hora de votar entre una novel·la divertida –fins i tot estilísticament divertida– i una altra de més seriosa, gairebé sempre prefereixen la gravetat. De tant en tant, no obstant, algú se salta les convencions i premia una novel·la que ho té tot: és divertidament greu, i et pot fer riure i esgarrifar en una mateixa pàgina. És el cas de 'Less' / Les trifulgues d’Arthur Less', d’Andrew Sean Greer, que va guanyar el premi Pulitzer 2018 i ara publiquen AdN i Edicions de 1984, en traducció de Miguel Marqués i Marc Rubió, respectivament. 

Per si fos poc, 'Less' és una novel·la sobre escriptors, un gènere sovint eixut, autoreferencial. En mans d’Andrew Sean Greer, no obstant, es converteix en una festa de l’enginy i la mordacitat. L’Arthur Less del títol és un autor menor, “massa gran per ser una novetat i massa jove per ser redescobert”, que anys enrere va tenir un èxit literari i una relació sentimental amb un poeta més vell, més savi i més famós. Encallat vitalment a la frontera dels 50 anys, quan descobreix que l’amor de la seva vida es casa amb un altre, Less accepta una sèrie d’invitacions a festivals literaris i conferències per fugir i esquivar així la realitat. El periple el porta a Mèxic, Itàlia, Alemanya, França, Marroc o l’Índia, i amb cada viatge queden ben retratades les facetes de la vida d’escriptor: el combat d’egos, els serveis i les vanitats, els equívocs culturals i els lectors redoblats d’assetjadors, els crítics perversos i els que fan favors... Tota una fauna que Greer descriu amb ull clínic i picardia, però també amb pietat cap al seu protagonista.

Una part de l’atractiu d’aquesta novel·la és el caràcter juganer d’Andrew Sean Greer, que en registres molt diferents ja va demostrar en 'Las confesiones de Max Tivoli' (Destino) i 'Historia de un matrimonio' (Salamandra), totes dues molt recomanables. No hi ha gaires narradors que tinguin la seva versatilitat per fer avançar una història, sovint a través de l’equilibri entre l’humor, els sentiments i la pirotècnia verbal. Els del Pulitzer no s’equivoquen.

Temes: Llibres