Dues mirades

Mentides

Ens prenen per nens. Nens a qui es distreu amb contes fantàstics protagonitzats per personatges excepcionals... Només que Puigdemont no ho és. Volent una Catalunya independent, l'ha fet més dependent de les seves debilitats

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46719073 barcelona    26 01 2019       pol tica       el president  p190126201226

zentauroepp46719073 barcelona 26 01 2019 pol tica el president p190126201226 / JORDI COTRINA

Puigdemont promet tornar si és elegit eurodiputat. De nou, un vot pel seu retorn. De nou, una promesa que no complirà. Com era evident, no va abandonar Bèlgica per ser detingut a Espanya quan va aconseguir imposar-se a Junqueras el 21-D. Tampoc ho farà si aconsegueix un escó europeu. Mentides i més mentides per un grapat de vots. ¿Per què ho permetem?

Ens prenen per nens. Nens a qui es distreu amb contes fantàstics protagonitzats per personatges excepcionals... Només que Puigdemont no ho és. Volent una Catalunya independent, l’ha fet més dependent de les seves debilitats. La culpa no recau tota en ell, per descomptat. Res d’això hauria passat si les restes del que un dia va ser la fabulosa maquinària de CDC no l’haguessin posat en un pedestal per sobreviure i batre’s amb ERC. S’entenen les raons d’ells, dels que lluiten per mantenir-se en el poder o per no caure en la invisibilitat (situació dramàtica per a Puigdemont), no es comprenen tant la credulitat ciutadana davant la descomunal mentida. Sens dubte, hi ha molt de complicitat. L’emotivitat ha rajat tan a doll en el procés que el vincle entre els ciutadans i els seus líders a un pas de la intimitat. Tot es perdona, com es disculpa l’ésser estimat que s’equivoca. L’independentisme convertit en una gran família. I així, la ciutadania oblida que el seu deure principal és fiscalitzar el poder. Es banalitza la política i, a la fi, només es debilita la democràcia.