Campanya governamental
L'Espanya real no existeix
Rere el vídeo a la defensiva d'Espanya Global hi ha uns complexos arrelats, històrics, que surten de la incapacitat de repensar l'Estat
this-is-the-real-spain-2a-parte-1 /
He viscut a l’estranger i tinc una idea clara de com és la televisió en diversos països. Llegeixo diaris internacionals i segueixo una pila de revistes culturals per internet. Mai no m'he trobat un publireportatge o un anunci en què un Estat –un Govern– faci propaganda de ser un país lliure. Paisatges paradisíacs, taules plenes de menjar o monuments emblemàtics, tants com vulgui, però una campanya reivindicant la llibertat dels ciutadans, mai. Per això és tan xocant que el Ministeri d’Afers Estrangers de Josep Borrell hagi produït un vídeo sobre “the real Spain” que, en el fons, és una resposta acomplexada davant la imatge que dona al món la justícia espanyola.
El vídeo l’ha produït Espanya Global, l’ens que amb el PP es deia Marca Espanya, i hi surten diverses personalitats –el cuiner José Andrés, la cineasta Isabel Coixet– que parlen de la maduresa democràtica i de les virtuts socials d’Espanya. La biòloga María Blasco, per exemple, diu que “parlem diverses llengües, tenim diverses cultures” (tot i que després, quan vas al web d’Espanya Global, tot està només en espanyol o anglès, fins i tot si cliques l’opció de català, basc o gallec). Fetes el 1979 en plena Transició, aquestes declaracions tindrien tot el sentit, però avui són tan òbvies que, airejar-les així, et fa sospitar. El moll de l'os del vídeo és una veu en off que recorda que, segons l’índex de Freedom House, Espanya és un país lliure “amb una puntuació de 94 sobre 100”. Freedom House és una oenagé de prestigi, igual que Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que ens matisarien els sis punts que falten per ser un país cent per cent lliure.
Rere el vídeo a la defensiva hi ha uns complexos arrelats, històrics, que surten de la incapacitat de repensar l’Estat i, com a reacció a aquesta paràlisi, un acarnissament dels que tenen el poder judicial i militar que els ajuda a recuperar l'autoestima. Potser els aniria millor si acceptessin que l’Espanya real que ells defensen no existeix, perquè res no és uniforme en la vida tridimensional de qualsevol país. 'Excusatio non petita', etcètera.
