AL CONTRAATAC

Laura

Laura Luelmo no va morir per ser dona, va morir perquè va tenir la mala sort de creuar-se amb un psicòpata

2
Es llegeix en minuts

Laura Luelmo no va morir per ser dona, va morir perquè va tenir la mala sort de creuar-se amb un psicòpata. Si hagués viscut al poble del costat o si aquella nit li hagués fet mandra sortir a córrer potser no hauria mort. Si hagués sigut un home probablement tampoc. Les dones som més febles i és més fàcil matar-nos, això és genètic, no cultural, i difícilment canviarà.

Vaig aprendre de petita en les baralles amb el meu germà que amb la força bruta sempre em guanyaria ell, però que amb els pessics, les escopinades, les mossegades i la intel·ligència, de vegades podria guanyar-lo jo. I va arribar un dia, anys més tard, que em vaig adonar que estava absolutament de part seva, és el meu germà petit i és un bon tio, i que no hi havia res, cap baralla, cap batalla, per guanyar.

Gabriel Cruz

Com a dona no em sento més afligida i commocionada per la mort de Laura Luelmo que per la del nen Gabriel Cruz en mans de la nòvia del seu pare o per la d’aquella parella de joves enamorats, Paula Mas i Marc Hernández, assassinats per un altre desaprensiu al pantà de Susqueda fa dos estius. Totes tres són morts espantoses, casuals i injustes.

Em fan una mica de ràbia aquestes dones que quan mor una dona per causes violentes exclamen: “¡Ens maten! ¡Ens maten! ¡Ens maten!” És com si per solidaritzar-nos amb els milers de nens que moren de gana a l’Àfrica, ens poséssim a cridar: “¡Ens morim de gana! ¡Ens morim de gana! ¡Ens morim de gana!” Escolta, que els que es moren de gana són ells, tu ets aquí i avui menjaràs. Escolta, que a tu no t’estan matant, tu ets a casa teva tan tranquil·la menjant-te un entrepà de pernil.

Em passa el mateix amb aquests homes entendridors que per anunciar-te que la seva parella està embarassada (i amb la millor intenció del món), et diuen: “Estem embarassats”.L’última vegada que em van anunciar un embaràs així, vaig abaixar la mirada a la panxa del meu amic Juan i li vaig dir: “Juan, jo crec que això teu és per la cervesa, no per la gestació d’un altre ésser humà.” No sé si li va fer gaire gràcia.

Potser es deu a l’afany de precisió dels escriptors, a la nostra antipatia pels eslògans prefabricats i les frases efectistes.

Morts casuals

Notícies relacionades

Laura Luelmo va morir perquè un criminal es va creuar en el seu camí. Les morts casuals són terribles, perquè al moment activen els “si”: si no hagués sortit aquell dia, si no se n’hagués anat a viure allà, si no hagués sigut una dona amb menys força física que el seu oponent...

Però carregar el crim al gènere masculí en bloc i considerar que totes les dones feministes som les víctimes no respon, segons la meva opinió, a la realitat. Fa dos dies va morir una noia en mans d’un fill de puta. És espantós. Descansi en pau.