Lamine no es toca

Estan cansats, desafortunats, fora del partit... però no els treguis. El seleccionador De la Fuente va protagonitzar un altre atac d’entrenador. Un clàssic. Va veure que Lamine no baixava a defensar un parell de vegades, entre les quals en el segon gol de Portugal, i va reaccionar pel broc gros. Fora Lamine Yamal. El mateix futbolista que tres dies abans havia fet una exhibició que va deixar al·lucinats els francesos. Va ser una decisió que va acabar per enviar-nos a casa sense la Nations League. Quin desengany. Ens crèiem invencibles, intractables, superiors a qualsevol. Quina raó tenia Zubimendi al final del partit. "És un avís, estem mal acostumats. Jo el primer, que des que vaig arribar a la selecció només ens han passat coses positives". Cert. Aquests nanos no sabien el que era perdre. Desconeixien el significat d’una derrota important, d’aquestes que fan mal a jugadors i aficionats. Aquesta sensació de ser invulnerables era positiva perquè els feia ser valents, atrevits i fins i tot descarats. Ara, en canvi, ja saben el que significa topar de cara amb la realitat. Anirà bé per al Mundial.

Em fastigueja per Morata, que torna a ser carn de mems, de rialles i assenyalaments per aquest penal fallat. Una pena. Però em fastigueja, sobretot, per Lamine Yamal. Tot i que segurament aquesta derrota li servirà per al futur. Es repeteix moltes vegades quan surt en els partits i també és bo recordar-ho quan no apareix, com va passar contra Portugal: encara té 17 anys. Els contratemps, en el futbol i en la vida, ajuden a madurar, a créixer. Traurà conclusions positives de tot això. Segur. Però també és cert que se li complica la Pilota d’Or. Acaba la temporada sense cap títol europeu, i això passa factura. Més encara el fet de no ser present en el mundial de clubs, la competició en la qual mig món posarà els ulls durant tot un mes. ¿De la Fuente, per què el vas treure? Un moment d’inspiració, un regat, una passada mesurada, qualsevol toc de màgia del xaval podia haver-nos donat el títol. No oblidem la important lliçó que ens ha deixat aquesta final: als bons, en els partits importants, no se’ls treu.

Temes:

Luis De la Fuente Portugal

Inicia sessió 0 Comentaris