Anar al contingut

Anàlisi

La igualtat de gènere en l'economia

Roger Pi de Cabanyes

La igualtat de gènere en l'economia

Guillem López Casasnovas

Escrivia el gran John Stuart Mill sobre la subjugació de les dones a mitjans del segle XIX: "Podem afirmar amb seguretat que el coneixement que els homes poden adquirir de les dones, de com han sigut i de com són, sense tenir en compte com podrien ser, és desgraciadament imperfecte i superficial, i sempre ho serà, fins que les dones mateixes expliquin tot el que han de d’explicar". Avui no hi ha reunió en què jo participi o institució a la qual pertanyi que no es pregunti pel mateix: l’equilibri de gèneres en la representació de l’òrgan en qüestió. Ja sigui de ponents en un programa acadèmic, un tribunal de tesi, un patronat, un consell d’administració ... Benvingut el canvi. D’entrada, l’esforç compensatori neteja consciències; de sortida, la manera com ens creuem les mirades posa encara en evidència el desequilibri existent.

Ja era hora que preocupació i ocupació es donessin la mà. Són tants anys en què el gap s’ha creat al món econòmic, que el fet que la vergonya intranquil·litzi està molt bé. Però, com tot en aquesta vida, afavorir el reequilibri requereix actuar amb compte. No estem davant d’un problema de les dones, sinó que el pateixen determinades (la majoria de) dones. Té a veure en bona part amb el condicionament social i no només amb el genotip. El color de la pell, la falta de formació són també agreujants que s’acumulen en aquest cas. "¿On són les dones com jo?", es preguntava fa poc en aquest mateix diari Susan Kalunge, de SOS racisme. Forçar quotes de representació de manera poc pensada pot incrementar i no reduir la desigualtat, aprofundint els biaixos de selecció.

Les raons per anar amb compte són diverses. Primer, és clar que no es fa cap favor al propòsit si en la designació es fa explícit l’argument de l’equilibri entre gèneres per sobre del de la vàlua. Segon, i a l’altre extrem, si al fet anterior s’afegeixen requeriments per als nomenaments que venen marcats de manera distintiva pels condicionants socioeconòmics que les dones pateixen, es tanca molt el cercle de les candidates elegibles. El resultat acaba sent socialment regressiu. Plou sobre mullat. Certament, tota discriminació positiva conté elements de compensació justa, però seria òptim que no suposés un aprofundiment en el biaix de selecció dins d’aquest col·lectiu, pel bé de l’equilibri entre col·lectius. Algú pot pensar que la causa igualment ho justifica, però l’efecte no pot ser menyspreat. En un altre cas, uns reclamen i altres fan caixa.

La qüestió de base rau en els mateixos valors imperants en l’economia i la inèrcia amb la qual aquests es repliquen en el temps. Per refer la situació, en la representació política democràtica les dones poden guanyar la partida elles soletes: tenen possibilitat de mostrar vàlua per si mateixes i accedir al poder. No així en l’àmbit econòmic en el qual han de passar per l’elecció d’òrgans de govern i consells d’administració dominats per l’‘statu quo’. En realitat, el que fa falta és canviar el criteri general d’elecció dels lideratges, fugint del bonisme de gènere.

En definitiva, la societat ha d’estar preparada per exigir primer i aplicar després nous valors en la governança econòmica si la discriminació positiva en favor de les dones ha de ser efectiva.

Temes: Sexisme Dones