El comerç de la prostitució

Les falòrnies sobre l'abolicionisme

Quan hi ha un negoci pel mig sembla que tot val, menys la vida, i encara menys si es tracta d'una dona

3
Es llegeix en minuts
fcasals45982218 opinion  ilustacion  de  leonard  beard181121175500

fcasals45982218 opinion ilustacion de leonard beard181121175500

La prostitució genera 160.000 milions d’euros al món. Cinc milions al dia a Espanya, on el 90% és víctima de tràfic (Fundació Scelles). Som el primer país d’Europa  en consum de prostitució, el tercer del món després de Tailàndia i Puerto Rico. El 2010, la prostitució era el 0,35% del PIB (INE). És a dir, no oblidin que darrere d’aquest debat hi ha un sector que s’ha de cuidar pels seus diners. I, quan hi ha diners, s’ataca el que fa malbé el negoci. Aquí, l’abolició de la prostitució. Toca, doncs, aclarir algunes frases que es repeteixen sense parar i que no són veritat.

“L’abolició és prohibició”. Fals. Persegueix puters i proxenetes; no, la prostituta. Qui vulgui treballar com a autònoma podrà fer-ho i tenir drets. Ara existeixen sancions a prostitutes per la llei mordassa aprovada pel Partit Popular, a la qual es va oposar, entre altres sectors, l’abolicionista.

El proxenetisme és delicte a Espanya

“L’abolicionisme és moralista i no respecta drets humans de sindicació”. Fals. Respecta el dret d’associació de qui exerceix lliurement, però la llei només permet crear sindicats a treballadors per compte d’altri. Si es treballa per compte d’altri és per a un tercer, aquí, un proxeneta. El proxenetisme és delicte a Espanya; per tant, el sindicat no pot materialitzar-se, com ha confirmat avui l’Audiència. No és moral, és llei i drets humans. Ho recull la CEDAW i el Parlament Europeu, que recorda que tràfic i prostitució van juntes i són “violacions de la dignitat humana contràries als principis delsdrets humans, entre els quals hi ha la igualtat de gènere”. I compte, cap treballador té el seu cos com a mitjà de producció.

“Les abolicionistes no escolten les prostitutes”. Fals. Sabem el que diuen les que acudeixen als mitjans, però també escoltem les dones prostituïdes, les que no parlen fins que surten de l’explotació. La fiscalia, en la seva memòria anual, recorda que la reforma del Codi Penal del 2015 pel Partit Popular va ser “ineficaç” per lluitar contra el tràfic. Com que la víctima havia de demostrar la seva vulnerabilitat perquè l’altre fos considerat proxeneta, aquests es van fregar les mans. La fiscalia recorda que “la majoria de les dones recolzen les versions dels proxenetes per por de patir represàlies en la seva persona o en els seus familiars als països d’on procedeixen, o bé per temor de ser deportades”. Per tant, si els posen un micro davant, aquestes dones mentiran i diran que exerceixen per voluntat, però perquè són esclaves, tenen por i la llei no les protegeix.

“L’abolicionisme no és feminista perquè danya les dones”. Fals. És feminista perquè és l’únic que garanteix la igualtat i combat la mentalitat de demanda de cossos en els homes. L’abolicionisme és la solució més interseccional perquè garanteix que les dones més vulnerables, les més pobres, les emigrants o les trans tinguin altres opcions lluny de l’explotació. L’abolicionisme és feminista perquè tota la història del feminisme ho ha sigut i ataca el patriarcat en la seva arrel. Espanya ho va ser durant la República i va ser el franquisme el que el va esborrar de la història.

“L’abolicionisme parla des d’una posició de privilegi”. Fals. Fa poc, Silvia Federici analitzava com el capitalisme sotmet els nostres cossos, però deia que parlàvem “des d’una posició de privilegi” si els neguem ser treballadores sexuals. La meva resposta és que, si tu no ets prostituta, però li dius a ella que continuï sent explotada, parles des d’una altra posició de privilegi, perquè tu no ets l’esclava. Amb aquesta idea només contribueixes a mantenir els rols patriarcals.

La prostitució és desigualtat, explotació, esclavitud...

“Només demanen abolir la prostitució, però, no, altres institucions”. Fals. Fa uns dies, Angela Davis demanava abolir les presons, però no la prostitució. Davis hauria de saber que a Espanya, primer país d’Europa en demanda, l’autèntica presó per a moltes dones és la prostitució i que violen dones negres a les fronteres abans de ser explotades sexualment aquí. Feministes com Mujeres Libres, en els anys 30, ja demanaven l’abolició del matrimoni com a institució. És història feminista. No és nou.

Notícies relacionades

Les mentides sobre l’abolicionisme augmentaran. Sorprèn, com diu el proxeneta del llibre de Mabel LozanoMabel Lozano, que alguns ni tan sols han de ser subornats perquè opinin com ells.

La prostitució no és apoderant, no és servei, no és llibertat. La prostitució és desigualtat, és proxenetisme, és explotació, és esclavitud, és patriarcat, és crim, és mort. Quan hi ha un negoci pel mig sembla que tot val, menys la vida. I, menys, si es tracta d’una dona. Com sempre.