Prostitució
¿Ara tots són abolicionistes?
Àudios de Koldo i Ábalos parlant de dones. I ara tothom es posa les mans al cap, i sembla que són abolicionistes. Espanya és un dels països d’Europa on més prostitució hi ha, però resulta que ara ningú és puter, tret de Koldo o Ábalos, pel que sembla. Al costat d’aquests, que es fan els nous en el tema, hi ha els qui salten dient que no hem de qüestionar els gustos sexuals d’aquests homes o que no valorem des de la moral. Una ja no sap si això és desconeixement del fons de l’assumpte, si no han estudiat què implica la prostitució o si tot es resumeix a "gos no menja gos".
Vistos tants girs de guió aquests dies, carregats d’hipocresia, caldrà tirar una mica d’hemeroteca i donar context. Perquè no fa tants mesos, tots els partits que ara denuncien el fàstic de com aquests tipus parlen de les dones van votar en contra de la proposta del PSOE contra el proxenetisme, entre ells el Partit Popular. Les excuses no tenien gaire bona base. Sabien que aquella mesura era una reforma per anar contra els que paguen per elles i els que treuen rèdit explotant-les. Sabien que allò era només una presa en consideració a la qual després poder afegir esmenes. Sabien que les mesures de suport a les prostituïdes, que sens dubte han de ser més, eren al pla Camino. Com bé deia Ángeles Álvarez, exdiputada del PSOE, en resposta a Gabriel Rufián, no es pot ser d’esquerres i corrupte, com ell demanava. Però tampoc es pot ser d’esquerres i puter. Tant ERC com Sumar, soci directe del Govern central, són partits regulacionistes. Xoca molt que les declaracions de Koldo i Ábalos els semblin masclistes i vergonyoses quan des de les posicions regulacionistes diuen que aquest sistema empodera les dones. En canvi, ara veiem el que de veritat passa. Que aquest model l’únic que fa és consolidar que aquestes converses es produeixin més enllà d’aquests dos tipus, a més, que hi hagi un fons de dones com a catàleg sempre disposades per a ells.
Al costat d’aquests, com deia, d’altres apunten que no és una qüestió de moral, ni d’interès per les preferències sexuals de cadascú. Demanen que aquesta anàlisi quedi fora. I són els mateixos que continuen sense veure que no és casualitat que cada cas de corrupció vagi acompanyat d’un elenc de prostituïdes. Al feminisme li és igual els gustos personals de cadascú. Per nosaltres, com si prefereixen fer l’helicòpter o el pi pont. Perquè això no va de gustos, va de mercadejar amb les dones. Va de que és incompatible amb els seus drets humans. I va del que es calla i hi ha darrere: suïcidis, esquinços, ferides, lesions vaginals, vòmits, fractures d’ossos i dents, dolor crònic, traumatismes, estrès posttraumàtic, depressió, xarxes criminals, estigma, aïllament i moltes més. El Suprem va dir que "l’esclavitud del segle XXI és als clubs de cites". Així que menys hipocresia. Si no agraden les declaracions de Koldo i Ábalos, facin alguna cosa més que declaracions buides i pensin en elles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
