Violència de gènere
Els terroristes masclistes no paren
Un jove de 18 anys a França, arrestat abans de cometre un atemptat. Potser pensen que era un gihadista, però no. Era un masclista. Pertanyia al moviment incel, aquest que odia les dones, que culpa dels seus fracassos amorosos i de tot el possible. La investigació apunta que s’havia radicalitzat a les xarxes socials i que era admirador d’aquesta ideologia misògina. El van detenir a prop del seu institut, amb dos ganivets grans en una motxilla. La seva intenció era la d’atacar dones. S’inspirava en centenars de vídeos de TikTok, on els referents de continguts masclistes es mouen al seu aire.
Esperava unir el seu nom als d’altres incels, considerats herois. Recordem noms de terroristes etarres o gihadistes, però es reconeixen poc els incels que ja han atemptat. El primer, el 2014, Elliot Rodger, a Califòrnia. Un màrtir de la causa. Amb ganivets, armes de foc i atropellaments, va ocasionar sis morts i catorze ferits. El 2018, Alek Minassian i l’atemptat a Toronto, Canadà. Va atropellar i va matar deu persones i en va deixar setze ferides. El mateix any, un altre atemptat en Florida, amb dues dones assassinades en un estudi de ioga. El 2021, Jake Davison. En el seu tiroteig hi van morir cinc persones, inclosa la seva mare. L’FBI i altres agències comencen a classificar la violència incel com una forma emergent d’extremisme. La Comissió Europea recull diverses anàlisis sobre els seus desafiaments. La notícia de l’incel francès no ha tingut gaire transcendència més enllà de les seves fronteres. Per descomptat, els influencers masclistes ni s’han immutat amb la informació. I una no pot deixar de preguntar què passaria si la notícia fos al revés. Si el que transcendís és que, des de fa deu anys, hi ha un moviment de dones que odiessin els homes fins al punt de matar-los i atemptar. Què passaria si no fossin les nostres vides que estan en perill, sinó les seves. Poden imaginar que aquests referents masclistes en xarxes no trigarien ni un minut a dedicar hores a aquest tema. Ja ho fan amb les feministes, que no odien els homes, sinó que tenen un reconeixement d’una desigualtat que mai han corregit ni amb atropellaments, ni trets ni ganivets, sinó amb la paraula i les institucions.
Notícies relacionadesHi haurà qui digui que a Espanya això encara no ha arribat. No n’estaria segura amb les vint-i-una dones assassinades aquest any. Igual que tampoc ho estic quan llegeixo notícies com la jove drogada, tancada i violada dos dies per una manada de Saragossa, que ara està en judici. O quan recordo del crim a Nagore Laffage per aquestes dates o amb el violador en sèrie València, que compartia contingut misogin i d’ultradreta.
Per això una no deixa de sorprendre’s que, tot i aquest context, encara hi hagi homes que se sentin molestos amb algunes reflexions feministes. El feminisme no és una amenaça. La veritable amenaça és continuar ignorant que hi ha homes disposats a matar per no tolerar un no. Demanen que no els ofenguem, però som nosaltres les que continuem comptant violades o mortes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
