La tribuna
La corrupció del masclisme
Ser masclista no és ni de dretes ni d’esquerres. Ser puter, tampoc. Per això semprehi són elles. Dones com a part del suborn
El més adequat seria que, junt amb els delictes de frau dels quals s’acusi aquests homes, se’ls sumés alguna cosa més. Si hi hagués una llei abolicionista, alguns rebrien a més una multa
Santos Cerdán comparece en la comisión en el Senado sobre el caso Koldo /
"La colombiana nova", "te’n tinc preparada una...", "l’Ariadna està acabada de..., és perfecta, la Carlota s’enrotlla que t’hi cagues", "l’Ariadna i la Carlota, a prendre per cul", "era per conèixer". Aquestes són algunes de les masclistades d’Ábalos i Koldo quan parlaven d’unes dones a les quals pagaven per passar el cap de setmana. Segur que hauran escoltat els àudios, aquesta manera de parlar, misògina i nauseabunda, pròpia de la prostitució. Aquesta manera de parlar de les dones com a objectes, com uns cromos per intercanviar, com unes coses d’un sol ús per passar l’estona. Dos homes així en un partit que ha fet del feminisme la seva insígnia. En una altra conversa, Koldo parla de Nicoleta, romanesa, i diu que "no només s’ha de valer per cardar", perquè li donin una feina a ella. Tampoc sorprèn amb el seu passat. No oblidem el Koldo que treballava com a porter en un club o que va ser indultat per Aznar.
Per si algú encara no capta com de profundament fastigosa és aquesta conversa, entraré una mica més en el detall. Primer, perquè en parlen amb el mateix llenguatge de les pàgines porno: romaneses, colombianes... Segon, això porta a pensar que són dones prostituïdes i Koldo ens ho confirma quan explica com una d’elles està necessitada. Si ella demana una feina és perquè sap que la prostitució de feina i llibertat no en té res. I, després, el llenguatge tan vomitiu però tan típic, de definir-les per com estan de noves o perfectes, junt amb aquesta necessitat d’explorar-les. Com a cirereta, la deslleialtat a la dona. Em pregunto què en serà d’elles; d’Ariadna, de Carlota, de Nicoleta, i de totes les que no apareixen. Perquè n’hi va haver més, només cal recordar Aldama i aquests fastigosos "pisos de senyoretes", qüestió que no estranya gens perquè sabem que el negoci es va traslladar dels prostíbuls als pisos.
Aquestes converses també tenen la seva derivada política. La dreta la capitalitza parlant de la hipocresia dels homes socialistes, aquests aliats d’esquerres que acaben explotant dones. D’altres recorden el cas de Tito Berni i aquell horrorós capítol que també incloïa prostitutes. Però això seria quedar-se a la superfície. Perquè hi ha una cosa que no falla mai. Tota trama de corrupció política i empresarial, copada per tios masclistes menyspreables, té també la seva trama de negoci prostitucional.
Sobren corruptes, puters i masclistes. No hi ha diferència entre puters, tinguin carnet de partit o no en tinguin mai. És igual, busquen el seu poder. Al PP han tingut casos memorables, com allò del "bolquet de putes". Per recordar-ne només dos, hi ha aquests titulars que parlaven de sexe i orgies com l’arma secreta de la Gürtel, amb un Francisco Correa que proposava "servei de noies" i orgies amb prostitutes per tancar acords. Un altre va ser el cas Emarsa, en què els diners dels valencians i valencianes per depurar aigua van acabar en viatges a 24 ciutats, prostitutes i restaurants de luxe. A elles les van justificar com a "traductores romaneses". Entremig, altres casos analitzats o de vegades jutjats, on s’esmenten prostitutes i festes, tot i que això és un tema menor, gairebé no s’investiguen, i molt menys si això suposa entrar en temes de tràfic, la major part d’aquest negoci. Elles apareixen als informes com un mer ornament. És la normalització de la prostitució.
Potser el més adequat seria que junt amb els delictes de frau, suborn o malversació dels quals s’acusi aquests homes, se’ls sumés alguna cosa més. Si hi hagués una llei abolicionista, alguns d’aquests polítics rebrien a més una multa. O potser alguns dels seus assessors o companys de nits també serien acusats per col·laborar en xarxes de tràfic. Però per a això no s’hauria de rebutjar la proposta de lleis que multa els puters, com va passar no fa tant amb molts partits en contra. Entre aquests, regulacionistes que no tenen legitimitat per ara criticar això.
Ser masclista no és ni de dretes ni d’esquerres. Ser puter, tampoc. Per això en els casos de corrupció sempre hi són elles. Dones com a part del suborn. Dones per brindar després de tancar el negoci. Mascles alfa entre pelotazos i comissions. Tots representants d’un dels negocis més vomitius: la corrupció del masclisme que paga les dones com a mercaderia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
