IDEES
La música és immortal
jgarcia44000528 barcelona 26 06 2018 ringo starr inicia en barcelona una g180627131904 /
La música és immortal, sí, però els músics no. Per això aquesta setmana és notícia queRingo Starr, a punt de complir 78 anys, hagi actuat a Barcelona, i que els Kinks anunciïn que trauran un nou disc. ¿És, però, una bona notícia? Suposo que sí, sí. Ray Davies (74 tardors, més que no pas primaveres) va explicar que els va inspirar l’empenta delsRolling Stones... Durant anys vaig pensar que el pop-rock de geriàtric era un terreny espinós. El dilema entre triar una retirada digna o una carrera feta de nostàlgia, repetició i divisme, sovint creava monstres: músics sense veu, inflats, que pujaven a l’escenari perseguint un record. Amb el temps m’he adonat que al final el panorama musical és un ecosistema propi i si Charles Aznavour actua al Liceu amb 93 anys, i la gent el va a veure, significa que està viu.
En la seva crònica en aquest diari del concert de Ringo Starr, Jordi Bianciotto demanava un respecte per al bateria dels BeatlesRingo Starr Jordi Bianciotto, i jo ho entenc. Amb les seves cançons en solitari no faríem ni un disc de grans èxits –això ho dic jo–, però ningú no li pot restar el mèrit i el privilegi d’haver contribuït a transformar la música pop.
La música també és un exercici de memòria entre qui toca i qui l’escolta, i precisamentPaul McCartney domina com ningú aquest territori sentimental. A la seva edat –76 primaveres, aquest sí–, diria que ja només el mou la passió per tocar i cantar i allargar aquesta emoció en la mesura que pugui. Ho hem vist aquesta setmana: McCartney va sortir en el programa de James Corden –Carpool Karaoke– i la seva xerrada dins del cotxe l’han vist a Youtube milions de persones. Mentre transitaven per Liverpool, retornaven als escenaris de les cançons, com Penny Lane, i les cantaven junts. Entraven a la casa on Paulva viure de petit i aquest recordava la sonoritat del vàter o tocava al piano del seu pare When I’m sixty-four. L’emoció estava tota l’estona a flor de pell, amb l’autenticitat de saber que moltes d’aquestes cançons fa mig segle que transformen qui les escolta –i semblen noves–. Com deia el mateix McCartney en un moment del programa, gairebé espantat: "¡És llegendari!".
