Anar al contingut

La igualtat

Els límits de l'apoderament

Miguel Lorenzo

Els límits de l'apoderament

Marta Roqueta

Correspon a tota la societat, i en especial dels homes pels seus privilegis, actuar per evitar desigualtats

L’apoderament femení s’està convertint en un element central –quan no és l’únic– de moltes iniciatives i discursos a favor de la igualtat. Les pràctiques més esteses es basen a fomentar que les nenes i les dones adquireixin actituds, coneixements, capacitats i eines que els permetin superar discriminacions per raó de gènere. Al posar el focus sobre l’individu, aquesta noció d’apoderament corre el risc d’obviar les dinàmiques de poder, actituds, hàbits i creences que afermen el masclisme, la causa de la desigualtat de gènere.

Per exemple, segons un estudi de l’Ohio State University, ser una dona amb alts mèrits acadèmics –imatge associada a una dona apoderada– pot penalitzar a l’hora de buscar feina. Si ets home, les teves notes no són tan rellevants. La investigació afegeix que, al contractar un home, es té en compte la seva competència i el seu compromís. Quan es tracta d’una dona, importa si és agradable, una cosa que pot perjudicar la seva capacitat de negociació salarial, ja que la seva determinació al fer-se valer es pot interpretar com que no és una dona complaent. 
    

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Resoldre situacions com aquestes implica que tota la societat, i en especial els homes pels seus privilegis, reflexioni sobre com perpetua les desigualtats de gènere i que actuï per evitar-ho. És aquí on una noció d’apoderament basada en la individualitat és temptadora: és més còmode carregar la responsabilitat de superar les opressions a les mateixes damnificades una vegada els hem donat eines que, en molts casos, no són suficients. Si, seguint amb l’exemple de la feina, al cap del temps les estadístiques segueixen reflectint diferències salarials, en l’ocupació de càrrecs de responsabilitat o en el repartiment de tasques domèstiques, sempre podem justificar-ho amb els arguments neomasclistes més comuns actualment, com que les dones, malgrat les oportunitats, no s’esforcen de manera suficient, tenen altres prioritats o no són tan bones com els homes.