Recursos contra el masclisme

Resistències digitals

Xarxes socials i aplicacions són aliades de les dones a l'hora de combatre la violència masclista

2
Es llegeix en minuts
Resistències digitals

Per lluitar contra la violència masclista és important conèixer com les eines digitals contribueixen a la perpetuació de la violència masclista en l’espai físic, i com els espais digitals reprodueixen les dinàmiques sexistes existents molt abans de la invenció d’internet. No obstant, és igual de necessari analitzar com les aplicacions digitals i les xarxes socials són les nostres aliades a l’hora de combatre-la.

És el cas de l’aplicació When & Where, dissenyada per alumnes de l’institut Velázquez a Móstoles per combatre les agressions sexuals i l’assetjament de carrer. El dispositiu obté la localització en temps real de la dona i, si passa alguna cosa –s’atura o no s’acosta al seu destí–, avisa un contacte d’emergència o els serveis d’emergència. L’aplicació podria ser útil davant d’atacs LGTBI-fòbics o racistes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La connexió ràpida, massiva i immediata entre persones que caracteritza les xarxes socials és un altre element a tenir en compte. Al món físic, la violència contra les dones, així com els micromasclismes, han tendit a ser vistos com una sèrie de successos que ens passen a nosaltres com a individus, sense poder tenir referències de la seva magnitud a escala social. Gràcies a etiquetes com el #MeToo,, hem vist fins a quin punt les nostres experiències són una cosa comuna per a milions de dones. També que podem aliar-nos per fer-los front. Davant de la individualització de l’opressió que sovint patim en l’esfera física, les xarxes han facilitat polititzar el nostre malestar.

També han contribuït a trencar amb el que la filòsofa Gayatri Spivak anomena ‘privilegi de la interpel·lació’. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a la composició de les direccions dels mitjans, a qui dirigeix les pel·lícules, el nombre d’autors de literatura premiats o qui ostenta els llocs de poder a les universitats, per veure que els homes blancs han monopolitzat les eines de representació del món i la deliberació pública. La xarxa ha permès més pluralitat de veus. No només això: ha aconseguit que les veus subalternes interpel·lin les privilegiades, comunicant-los que ja no toleren aquelles representacions sexistes, racistes, LGTBI-fòbiques, classistes o capacitistes promogudes pels més poderosos. Les queixes per l’avenç feminista de tòtems culturals com Plácido Domingo o Javier Marías són exemples del malestar que els genera a molts la pèrdua del privilegi de la interpel·lació.

Notícies relacionades

Finalment, performances com ‘Un violador en tu camino’, de les xilenes La Tesis, mostra com el món digital ajuda les dones a apropiar-se l’espai físic. La coreografia, nascuda durant les mobilitzacions de Valparaíso, es va fer viral a la xarxa i va ser replicada en altres ciutats, com Santiago de Xile, Mèxic, Barcelona, Madrid, París o Nova York. La performance és una eina democratitzadora de l’espai públic, a l’apoderar les dones que s’hi mouen, creant vincles comunitaris entre elles i desmentint, amb la seva lletra, els mites que han justificat la cultura de la violació («la culpa no era meva, ni on era ni com vestia») i assenyalant els culpables («el violador ets tu [...] és l’Estat»).

Les revolucions han anat acompanyades, sovint, d’una tecnologia que ha facilitat tant la difusió de les idees com la manera de relacionar-nos amb el coneixement i la manera d’organitzar la militància.L’ascens del feminisme i la lluita contra la violència masclista en una època marcada per la digitalització de la vida no són cap excepció.