Dones en càrrecs públics

Colau i la vulnerabilitat

La feminització de la política passa per destinar recursos públics a qüestions no tractades amb prou atenció perquè afecten majoritàriament les dones

1
Es llegeix en minuts
Colau i la vulnerabilitat

ELISENDA PONS

La gala dels Oscars va descartar emetre durant la publicitat un anunci sobre la recuperació postpart, per considerar-lo massa gràfic. L’anunci només mostrava les dificultats d’una dona per aixecar-se del llit i anar al lavabo.

A Catalunya, l’atenció a les dones que tenen seqüeles postpart sembla similar. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va compartir a Facebook l’experiència de tenir una hèrnia abdominal causada pel part del seu segon fill el 2017, i que es va operar dos anys després. «Si no hi ha risc per a la teva vida, tot el que et passi (després del part) és el TEU problema. [...] He passat dos anys i mig sentint que ningú es preocupava per això... que el meu cos era més lleig i que discretament m’havia de comprar roba més ampla per dissimular la meva deformitat».

El testimoni de Colau, igual que el de tantes altres dones que van compartint les seves experiències durant l’embaràs, part i postpart, és clau per reclamar una atenció com cal a les mares. No obstant, Ada Colau no és una dona qualsevol. És l’alcaldessa de Barcelona, una de les dones més poderoses de la política catalana. En el seu testimoni es troba a faltar una reflexió sobre què pot fer per contribuir a una millor atenció a les mares.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La feminització de la política passa per destinar recursos públics per atendre qüestions fins ara no tractades amb prou atenció perquè afecten majoritàriament les dones. En les paraules d’Ada Colau hi falta la Colau alcaldessa. Només hi ha les de Colau dona, impotent davant d’unes institucions mèdiques i socials de biaix masclista. Com si les mandatàries tinguessin en el fet de ser dona la seva kryptonita. El poder del seu càrrec no val res quan s’enfronten al poder patriarcal. El reconeixement de la pròpia vulnerabilitat, i la reivindicació de la interdependència mitjançant les cures, és una gran aportació del feminisme a la política. Però la vulnerabilitat i les cures han d’obrir la porta a l’apoderament col·lectiu, no ser la constatació de la seva impossibilitat. En aquesta tasca, les dones polítiques tenen un paper fonamental.