Violència masclista i digitalització

El món digital és un espai més on tenen lloc les violències masclistes. Laviolència masclistaexercida en l’àmbit digital –o mitjançant dispositius digitals– se sol percebre de forma més perillosa i incontrolable que la que passa en el físic.

Això és degut, d’una banda, al fet que els dispositius mòbils i les xarxes socials són relativamentnous; encara estem desenvolupant estratègies per aprofitar-ne els usos positius i prevenir els negatius. De l’altra,el seu ús és més estès entre les generacions més joves, mentre que les grans són les responsables d’educar les primeres i de crear polítiques d’igualtat.

Prevenirla violència masclista digitalitzada passa per assumir que el món digital i el físic s’interconnecten. Tal com apunta la investigadora Ingrid Guardiola, l’àmbit digital defineix cada vegada més elfísic: els seus espais, les relacions socials que s’estableixen allà i la forma de percebre’ns. A més, hem de tenir en compte que la digitalització ha suposat un canvi en la manera decomunicar-nos, amb noves eines i llenguatges, però que la informació transmesa i la finalitat de l’esmentada transmissió sol basar-se en imaginaris i formes d’exercir elpoderque ja existien al món físic.

Noves formes de violència

En un gran nombre de casos, leseines digitalspassen a reforçar violències que ja es produeixen en l’àmbit físic. La geolocalització, el monitoratge de xarxes socials i de canals de missatgeria comWhatsApp o Telegramse sumen a altres hàbits decontrolque molts homes exerceixen contra les seves parelles dones, com el control econòmic o sobre la roba que porten i amb qui es relacionen. Els grups de WhatsApp només d’homes, amb els seus vídeospornode caràcter denigrant i les seves bromes i comentaris sexistes, no és més que la translació al món digital de lesxarxes d’homosociabilitatque operen en el físic: les relacions de complicitat que els homes estableixen per perpetuar-se en el poder i/o reafirmar-se, que molt sovint se sustenten enl’exclusió de les donesi la seva cosificació.

En altres ocasions, la digitalitzaciócontinuales violències del món físic. Exemple d’això són elsdelictes ‘molka’, molt freqüents a Corea del Sud. Es tracta degravacions no consentides de donesgravacions no consentidesen espais públics, botigues de roba o fins i tot lavabos, que posteriorment es pengen en pàgines web. Així doncs, l’assetjament sexual al’espai públicfísic –individualitzat i momentani– arriba a una nova dimensió en el món digital: aquell acte és gravat i difós de forma massiva, immediata i perenne. Un altre exemple és la violació grupal a una noia durant els Sanfermines del 2016, que va ser gravada i difosa en un grup de WhatsApp. Posteriorment, fòrums com Burbuja.info o Forocoches van divulgar informació privada de la supervivent per generar un nou assetjament.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Finalment, la digitalització permet noves formes de violència, com els‘deep fakes’, que s’estan utilitzant per suplantar cares d’actrius porno per les d’actrius conegudes o dones que no tenen res a veure amb la pornografia.Serveix tant per satisfer els desitjos sexuals d’un públic majoritàriament masculí heterosexual, com perfer xantatgea les dones que falsament hi apareixen.

Així doncs,lluitarcontra la violència masclista passa per tenir en compte el vessant digital. Com més profunda i detallada sigui l’anàlisi sobre com la digitalització reforça o perpetua l’esmentada violència, més eines tindrem per prevenir-la i, sobretot, per utilitzar els recursos digitals en la sevaerradicació.