DUES MIRADES
Buit i ple
Partim de dues necessitats: saber-ho tot, en temps real, i amb un discurs prolix i detallat; i a la vegada transmetre la contundència de l'argumentació
zentauroepp41527760 television programa sense ficci estrena 1 o180108175653
Arran d'una anàlisi del documental sobre l'1-O de Lluís Arcarazo1-OLluís Arcarazo, el professor Jordi Balló proposava una molt interessant reflexió sobre aquests dies històrics i sobre la visió que en tindrem d’aquí un temps. Deia Balló que la diferència enorme que s’estableix entre la percepció d’ara i la que un dia aportarà la ficció (i qui diu ficció diu mirada personal, íntima) és la mateixa que s’estableix entre els conceptes de «ple» i «buit». Ara, partim de dues necessitats: saber-ho tot, en temps real, i amb un discurs prolix i detallat; i alhora transmetre a l’audiència la contundència de la pròpia argumentació. La totalitat.
A l’altra banda, el buit. És a dir, l’acostament propi de l’artista, del creador. El que es basa en allò que hi ha «fora de camp», un territori on «l’ambigüitat és fèrtil». També és un assumpte de detalls, però no pas els de la Història en majúscules (l’agenda dels fets) sinó els de les mínimes històries particulars (la poètica de les sensacions).
Notícies relacionades
La càmera del present
«Són les coses inesperades, les que no són previsibles, les que et fan pensar», diu Balló, i vindrà el dia que contemplarem aquests mesos amb la voracitat (¡i la veracitat!) d’un cineasta, d’un escriptor, que no viu els moments crucials sinó que viu «en» aquests moments. Els seus dubtes, les febleses, els desamors, les pors, els plors, les passions, mentre, al fons, el paisatge esdevé inhòspit, quasi tant com el que ara enfoca la càmera del present.
