Dies d’estiu

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

25 de juliol del 2025. 00:11

0 Comentaris

Recordo el cine a la plaça. Recordo que era un llençol que anomenàvem pantalla. Recordo que allà vaig veure Grease per primera vegada. Recordo el tupè de Travolta i la veu doblada d’Olivia Newton-John. Recordo la nit que la selecció masculina de futbol va guanyar l’or en les Olimpíades de 1992. Recordo el gol de Kiko. Recordo que llavors pensava que les noies no havien de jugar a futbol. Recordo la cerimònia d’inauguració dels Jocs de Barcelona. Recordo Mercury i Caballé. Recordo Nana Mouskouri. Recordo els bancs de la plaça de l’ajuntament. Recordo no saber quin va caure sobre el peu de la meva cosina Mari Paz quan era petita. Recordo preguntar-me, però no preguntar, com va ser. Recordo imaginar-me els seus dits esclafats. Recordo les sandàlies de dit de la meva mare. Recordo el seu color, daurat. Recordo les platejades, també. Recordo el pot blau d’Algodón Mágico Aladdin amb què a casa netejaven la plata. Recordo el reflex platejat de l’aigua de la piscina que hi havia a la parcel·la del meu oncle Luis. Recordo la tarda que hi vaig caure mentre els grans la netejaven. Recordo sortir pensant que portava un gripau en una butxaca dels pantalons. Recordo que preferia el cabell curt i que no em posessin vestits. Recordo veure el Tour amb els meus pares. Recordo Induráin, la seva gorra i les seves 28 pulsacions per minut. Recordo el Tourmalet. Recordo la meva bicicleta de muntanya. Recordo la del meu pare, de carreres. Recordo sortir amb el meu pare a muntar en bici. Recordo anar amb el meu pare a jugar a tennis. Recordo el quiosc del Perico. Recordo els talls de nata. Recordo que no m’agradaven els sabors barrejats. Recordo que el favorit de la meva germana era el de maduixa perquè era de color rosa. Recordo la llet merengada. Recordo el Frigo Pie. Recordo que el meu avi ens portava a la piscina municipal. Recordo que el seu cotxe feia olor de puro. Recordo l’olor de la gespa acabada de regar. Recordo el meu primer banyador. Recordo els cursos de natació. Recordo la panxa del socorrista. Recordo veure Los vigilantes de la playa a la tele dels meus avis. Recordo que la marca era Grundig. Recordo que calia prémer els botons suaument perquè el senyal no se n’anés. Recordo la meva àvia fent sopes de lletres. Recordo els meus avis asseguts a la fresca al carrer. Recordo que només parlaven per saludar els veïns que passaven per davant. Recordo el so de les cigales. Recordo que com més les sentia més calor tenia. Recordo els grills nocturns. Recordo els dragons que s’enfilaven per les parets. Recordo el cel estrellat. Recordo la parra que no donava raïm. Recordo la sensació d’avorriment. Recordo gravar cançons a la ràdio. Recordo no ser capaç de fer la migdiada. Recordo no ser capaç de dormir. Recordo comptar al llit els tocs de les campanes de l’església, el nombre exacte a l’hora en punt, només un a i mitja. Recordo el toc de morts. Recordo el dia que van acabar aquells estius.