Gàrgoles

Pa d’àngel

RICARD CUGAT

Quan érem petits, anàvem a buscar pa d’àngel en un convent de monges de clausura, el de les Beates. Hi deixaves la voluntat o pagaves un preu irrisori, i te’l donaven a través d’un torn, el tambor giratori de l’entrada que elles feien rodar. Després, el podies comprar a la Llibreria Geli, aquell espai mític de Girona on tant podies adquirir Madame Bovary (per dir un llibre pujat de to) o El manifest comunista (per dir-ne un de ben poc eclesial), com formes sense consagrar. De fet, les bosses que t’emportaves a casa no eren, és clar, el cos de Crist i ni tan sols eren rodones. Et venien els retalls del pa àzim (sense llevat, només amb farina i aigua) que sobraven en el procés d’elaboració. Encara que vostès no siguin de missa o que no hagin anat mai a combregar, és molt probable que alguna vegada a la vida hagin tastat la làmina prima a què em refereixo. Per exemple, si han menjat torrons durs, d’aquells que abans es deien d’Alacant, o aquells deliciosos torrons rodons d’avellanes d’Agramunt. El pa d’àngel és la capa que els protegeix.

Tot això ve a tomb de la notícia que publicava fa uns dies el Diari de Girona arran de l’activitat desfermada de les monges de la Fraternitat de Clarisses de Vilobí d’Onyar, el convent, per cert, on van anar a parar les tres germanes que van deixar Pedralbes aquest febrer. Cada dia surten de la "fàbrica" (certament artesanal) unes 60.000 formes que, al cap de l’any, són més de tres milions i mig. "Si la gent ha deixat d’anar a missa, nosaltres no ho hem notat", diu en el reportatge la germana Clara. Pot ser que sigui cert i que el paràmetre serveixi per calibrar la vigència de la fe catòlica al país, però també pot ser pel fet que cada dia hi ha menys convents que s’hi dediquin. El 2012 van deixar de muntar caixes de perfums per compte d’altri i van decidir dedicar-se, sense dependre de ningú, al món del pa d’àngel. Han passat de l’etèria consistència de les aromes a la fragilitat extrema d’aquest fullola espiritual que, de petit, se’t quedava enganxada amb una rara insistència al paladar.

Temes:

Girona Arran

Inicia sessió 0 Comentaris