Escarnits

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

18 de juliol del 2025. 01:45

0 Comentaris

Nazaret Romero / ACN / ACN

Tinc la sospita que el desagradable i tendenciós muntatge de dos minuts en l’acte de l’Ajuntament on es presentaven les conclusions de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona va ser volgudament horripilant. Sobre el fet que va ser horripilant i espaventós, no en tinc cap dubte. Ho va ser. He vist muntatges de final de curs de primària que tenen més gruix. Era dolent perquè sí, pels moviments sincopats, per defectes fonamentals de dicció, per aquella cosa encarcarada que transmet la voluntat de fer quan no hi ha geni o tan sols una mínima decència. Però tinc la sospita que aquells dos minuts eren tan lamentables, escènicament, perquè convenia que fos així. Si no, no n’hauríem parlat tant. El contingut és una plantofada sense sentit, un absurd que torna a revifar el tòpic gastat de fa anys: el català és de la burgesia; el castellà és del poble. El català és llengua de l’opressor; el castellà, de l’oprimit. Aquesta sonsònia encara és present, ara amb un format de demagògia de baixa estofa, però resulta que estem curats d’espants, que no ens mamem el dit i que ja fa temps que sabem quin pa s’hi dona. I, si no, fem una ullada a Alacant i a l’intent de foragitar el català de la ciutat; o a Mallorca, on passa ben bé el mateix amb una llengua que volen anorreada amb una aliança infecta entre la dreta extrema i l’extrema dreta. O recordem l’Enquesta d’usos lingüístics del febrer: el català decreix, en vint anys, com a llengua habitual dels parlants, en 14 punts percentuals.