Ripley aixeca un rem a les golondrines
Una taula rodona a Bcnegra recordarà aquest dissabte el personatge creat per Patricia Highsmith
zentauroepp41794747 icult alain delon en la pelicula a pleno sol180131135308
Si aquests dies passegen per Barcelona és molt possible que en algun moment es creuin amb Tom Ripley. I és curiós com malgrat haver matat vuit persones aquesta possibilitat despertarà més fascinació que aprensió entre els lectors del festival BCNegra.
Quan va aparèixer per primera vegada el 1954, passejant-se en banyador en una novel·la de Patricia Highsmith, només tenia 25 anys, així que ara superaria els 80. Però no se’n refiïn: podria comprar un gelat a la Sirvent disfressat de Julian Assange o aparèixer, amb la bufanda groga lligada al coll i el pentinat beatle, per art d’encantament al Parlament.
Ripley, aquell arribista dandi; un tipus que s’atabala només perquè els corcs devoren el seu armari i ell ha de bufar les serradures del seu pijama de seda; aquell que, malgrat cometre diversos assassinats, només plora al principi de la primera de les cinc novel·les que protagonitza, quan una família rica li regala una luxosa cistella de viandes per a un viatge a Europa. Un superhome, que actua sota la seva genuïna voluntat de poder, que atrau el lector perquè pensa que no s’assembla a ell o perquè s’hi identifica massa
Com Scaramouche o Lupin, Ripley aconsegueix que entenguem la mentida com un art per desafiar el destí
O perquè aconsegueix, com Lupin o Scaramouche, que entenguem la mentida com un art per desafiar el destí, perquè no guanyin sempre els poderosos. Ripley porta a l’extrem allò que va dir Balzac: «Tota gran fortuna amaga un gran crim», així que ell, per amassar-la, no dubta a cometre els seus. Ens agrada el sociòpata Ripley com ens agraden les novel·les en general. Perquè exploren les ombres de la contradicció, escenifiquen pulsions, ens mostren que podríem ser pitjors.
Highsmith, aquella dona que «escrivia sobre els homes com escriuria una aranya sobre les mosques», va morir, però de vegades firmava les cartes amb el nom del seu personatge. Així que la seva mirada tòxica i perversament eixerida es manté viva als ulls de Ripley, educant-nos en la sospita. Mirin els maleters, no pugin a les golondrines del port, sotmetin a un interrogatori la cara que els mira des del mirall.
